GRUPO PLAZA

fira del llibre

Rafa Arnal: “El camp de concentració de Portaceli és un dels episodis més ocults de la nostra història”

27/04/2018 - 

VALÈNCIA. L’Associació Stanbrook. Centre d’Estudis i Documentació de la Memòria Republicana ha presentat aquest divendres en la 53 Fira del Llibre el llibre i documental El camp de concentració de Portaceli 1939-1942 (L’Eixam Edicions), de diversos autors i coordinat per Rafael Arnal. Es tracta del primer treball editorial i audiovisual sobre camps de concentració a Espanya a propòsit del cas de Portaceli (Serra) i “un dels episodis més desconeguts de la història valenciana”, relata Arnal. L'obra recull documentació inèdita sobre l'empresonament i execució del Rector Peset.

La història del camp de concentració de Portaceli es remunta a març de 1939 en el port d'Alacant, on quasi 20.000 persones que esperaven fugir de la repressió cap a l'exili van ser capturades per l'exèrcit franquista. Després de passar pel camp provisional de Los Almendros i el d'Albatera, establert oficialment l'11 d'abril de 1939, i com a conseqüència de la impossibilitat d'identificar els presoners, entre els quals es trobaven importants personalitats de la República van ser desplaçats al camp de Portaceli. 

Prenent com a referència l'hospital de tuberculosos, el govern republicà va obrir el camp en 1937, que posteriorment va ser ampliat pels franquistes. Quants i quin tipus de presos va albergar, quina va ser el seu destí després del seu pas, com funcionava i quina importància tenia en relació a la resta de camps que van sorgir després de la guerra són algunes de les qüestions que aborda el llibre a partir de nombrosos testimonis i documents oficials. Molts dels ells fan referència al Rector Peset, com el que demostra el seu pas per Portaceli, diverses comunicacions en relació al seu trasllat o la fulla de sortida de la Cárcel Modelo amb destinació a la seua execució a Paterna.

Davant el repunt de tuberculosos a Espanya, el camp de concentració de Portaceli va ser reconvertit en Sanatori Nacional Antituberculosis en 1942. I des d'octubre de 2017, un monolit recorda les víctimes del camp de concentració a l'entrada del que actualment és l'hospital Dr. Moliner.

El camp de concentració de Portaceli 1939-1942 és el resultat de 12 anys de recerca que va començar Rafael Arnal amb la documentalista anarquista Pilar Molina, morta en 2008, i a la qual s'han anat sumant el vicepresident de la Associació Stanbrook, David Coronat Verdeguer; el cronista oficial de Serra, Policarp Garay i Martin; els historiadors Ricard Camil Torres Fabra, Vicent Gavarda Cebellán, Mirta Núñez Díaz Balart i Pau Pérez Duato; i el periodista, crític d'art i escriptor Francisco Agramunt Lacruz. 

El treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques i de la secció de Memòria Històrica de la Diputació de València.

El documental que acompanya la publicació forma part d'una trilogia juntament amb Operació Stanbrook, viatge a l’exili algerià, 75 anys després (2015) i Fills del silenci (2016). Un recorregut des del final de la guerra en el port d'Alacant fins a l'exili al nord d'Àfrica, la repressió en els camps de concentració i presons franquistes, i l’anomenat “exili interior”.

Noticias relacionadas

EL CABECICUBO DE DOCUS, SERIES Y TV      

'Raza, el espíritu de Franco', el nuevo montaje de Gonzalo Herralde de la película que escribió el caudillo

Por  - 

Los escritores noveles tienden introducir sus vivencias y recuerdos personales en su obra. Franco no fue una excepción. Con la democracia, Gonzalo Herralde se propuso investigar cuáles eran los rasgos biográficos que introdujo en 'Raza'. Para ello, entrevistó al protagonista de la película y a su hermana, Pilar Franco, que entre otros detalles cuenta cómo calentaba hierros al rojo vivo para quemarle las manos a Franco cuando era niño hasta que olía a piel chamuscada

EL CABECICUBO DE DOCUS, SERIES Y TV  

Intentarlo hasta el final: todos los atentados frustrados contra Franco

Por  - 

Muchos no pasaron de meras charlas, en otros se llegaron a colocar los explosivos, sin embargo, todos fracasaron. Nunca se dejó de tramar atentados contra Franco. Tras la derrota nazi en la II Guerra Mundial, algunos venían de monárquicos que veían que el régimen no iba a durar mucho más y querían salvarse, también hubo de falangistas descontentos, pero tras la adopción de la estrategia de Reconciliación Nacional por parte del PCE con las directrices de Stalin de infiltrarse en las instituciones, el protagonismo pasó a ser de los anarquistas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email