Chirbes no s'acaba mai: les seues columnes literàries i d'opinió en 'Asentir o desestabilizar' - Lidia Caro

VALÈNCIA. Rafael Chirbes Magraner (Tavernes de Valldigna, 1949 - Beniarbeig, 2015) abans de ser novel·lista, va ser crític literari i articulista d'opinió, ocupacions per a les quals va haver de fer d'observador sagaç del seu temps polític, convuls i canviant. En el present mes, Altamarea  publica Asentir o desestabilizar, la recopilació que presenta una brillant mostra del seu treball com a periodista cultural entre 1975 i 1980 en publicacions com a Ozono, Saïda, Reseña o La Calle. El docent i investigador de la Universidad Autónoma de Madrid Álvaro Díaz Ventas edita i prologa esta crònica cultural de la Transició que contempla des de ressenyes i articles fins a entrevistes a grans personalitats de la literatura espanyola que el jove Chirbes va realitzar abans de debutar com a novel·lista i que restituïxen, en el seu conjunt, una imatge precisa i a contracorrent dels que van ser les fites i els protagonistes de la vida cultural del període de la transició democràtica.

La causticitat de l'autor envestix contra les martingales dels premis literaris, la indústria cultural i els polítics, que volen que “la inmensa mayoría aceptemos las reglas de un juego que acaban de inventarse”. L'estil de no ficció de Chirbes anticipa el seu futur caràcter com a novel·lista des d'una perspectiva orgullosament contracultural que parla tant de la seua personalitat, com de la societat d'aquells anys en què el país va entrar en una nova fase política. "Escribo con el terror colgado de los dedos, porque escribir en España, hoy, es asentir o desestabilizar. si la palabra no es moderada, no es serena, no es imparcial, es —dicen– desestabilizadora. Y mi palabra no quiere ser ni moderada, ni serena, ni imparcial", declara en les pàgines del llibre.

Díaz apunta en la introducció que enfront del panorama cultural que va viure l'escriptor durant la Transició “los textos dispersos reunidos aquí demuestran cómo nuestro autor, desde este momento inicial en su trayectoria, fue también plenamente consciente de que la pugna entre las dos concepciones culturales antagónicas desgranadas más arriba tendría un correlato político: ‘Aquel joven que yo era había empezado a darse cuenta de que, como en otras épocas de la historia [...], las ideas políticas buscaban sus aliados en las escuelas artísticas’. De manera paralela a la transformación cultural acaeció también, en la misma dirección, la transformación social y política con la que culminaría el proceso de Transición democrática, que aparece como otro motivo destacado en este corpus de textos del autor, anticipando asimismo otro de los temas fundamentales de sus planteamientos éticos y de su proyecto literario: la denuncia de ‘esa larga traición llamada Transición'”. 

L'investigador recull també com el mateix novel·lista reflexionava anys després sobre el paregut “entre la imposición de ese nuevo panorama cultural y de las transformaciones políticas acaecidas durante aquel periodo: ‘durante la década de los setenta, hubo en España un activo grupo que declaró obsoleta la literatura con tema, el realismo: expulsó a la novela de la calle, mirando el género con la altivez intelectual de quien cree saber de sobra todo cuanto no le concierne, o ridiculizando las pretensiones de la novela de participar en el perpetuo debate para construir otros imaginarios, otras sensibilidades. Se la envió al salón de lo específicamente literario, a emprender una fantasmagórica revolución sintáctica’”. 

El guanyador en 2007 del Premi de la Crítica de narrativa castellana per Crematorio i en 2013 per En la orilla, novel·la que a més va ser guardonada amb el Premi Nacional de Narrativa, va viure una infància marcada pel tràgic suïcidi de son pare, peó de vies i obres, quan tenia 4 anys. Sa mare, guardabarrera de professió, va ser depurada pel franquisme i va enviar el jove Rafael a un col·legi d'òrfens de ferroviaris d'Àvila. Després de la falla vital que el va arrancar de la Mediterrània per a viure en l'aridesa castellana i en l'ambivalència lingüística (“La separación de la familia me resultó en parte trágica [...], pero también excitante. En Castilla se me transmitió cierta sequedad de carácter y [...] me familiaricé con la lengua en la que escribo”), Chirbes es va matricular en Filosofia i Lletres en la Universidad Complutense de Madrid, on es va llicenciar en Història Moderna i Contemporània en 1973 després de dubtar entre esta especialització o els estudis de Literatura.

Asentir o desestabilizar. Crónica contracultural de la Transición 
és un conjunt de textos fins al moment poc documentats que l'exhaustiva investigació de Rafael Díaz Ventas ha recuperat. Una finestra a la ploma més periodística de l'autor però que no deixa de costat la seua capacitat per a emprar els recursos poètics i les estructures formals de la seua narrativa.