GRUPO PLAZA
relats

El poder de la fabulació

Por  - 

De colp, arriba un dia en què podem evocar un record i assignar a cada cosa una paraula. El món, fins llavors mut i innominat, ens convoca. En la inoblidable primera pàgina de la seua novel·la Cien años de soledad (1967), Gabriel García Márquez atrapa eixe instant màgic del despertar de la consciència individual amb una frase que ha passat a la història: El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo

orígens

Jemima Fabienne Cravan Lloyd, el minotaure que trobà la felicitat a Aspen

Por  - 

Fabienne Lloyd (Londres, 1919 - Aspen, 1997) encarnà sobre la Terra l’enorme bellesa dels seus progenitors, Arthur Cravan i Mina Loy, dos personatges de culte de les avantguardes del segle XX. Però, a diferència d’ells, decidí dur una plàcida vida a 2.400 metres d’altitud, entre les boscoses muntanyes de l’apartat comtat de Pitkin, a l’estat nord-americà de Colorado

poesIa

Mina Loy, l’avantguarda feta versos

Por  - 

Tot i que la sensació de pèrdua del seu estimat Arthur Cravan ocupà un lloc fonamental en la seua vida, l’anglesa Mina Loy (Londres, 1882 - Aspen, 1966) fou moltíssim més que la viuda d’un mite. Pintora, poeta, dissenyadora i nexe d’unió entre les avantguardes artístiques i literàries d’Europa i els Estats Units, la seua és una de les veus fonamentals de la poesia modernista i feminista del segle XX

POESIA

Arthur Cravan: La llegenda del poeta boxejador

Por  - 

Precursor del dadaisme i pioner de la performance. Exiliat i desertor. Mentirós, mariner, encantador de serps, lladre, llenyater i boxejador. El poeta amb els cabells més curts del món. Provocador professional. Anglés, suís i francés. Negar una part d’Arthur Cravan és negar-ne la totalitat. Una vida dedicada a l’Art? No: la vida com a Art. I poques vides condensen tant en tan poc de temps. Per on començar?

literatura

Autòpsia en viu al cor d’Anglaterra

Middle England (2019), de Jonathan Coe, és el retrat oracular dels primers moviments d’una tragèdia. Té el valor de crònica interna i en temps real, atònita i lúcida, del que no sabem com acabarà. Si la història té la funció d’explicar el significat d’allò que ha ocorregut i treballa amb períodes solidificats, per a tractar el lent riu de magma de la vida europea cal la literatura. La veu poderosa, però no dogmàtica, d’un dels autors britànics més brillants de la generació de mitjan segle XX

la Ilíada

El regal de Grècia al món

Por  - 

De la mania de parlar d’Homer no ens lliures mai, deessa”, va dir ell. Mania (follia, obsessió, còlera) és la primera paraula de la Ilíada. No li peguem més voltes: “En valencià és diu com en grec, mania, com la de navegar”, continuà ell. Algú havia pres la paraula enmig de l’afàsia de la mar. Calia parar l’orella. Nosaltres també érem uns maniàtics. Encetàvem el desconfinament de la Marina Alta a bord d’un modest veler. Treia el nas l’ou solar sobre la corda tibant de l’horitzó. La discussió estava servida: què és més formós de mar estant, l’aurora o el crepuscle? O siga, l’alba o la prima, en el precís idioma dels mariners valencians, balears i catalans

CIUTATS I BARRIS

De Russafa al Carme

Por  - 

És estrany com canvien les ciutats, els barris, el Carme. No sé en quin moment la classe mitjana va triar viatjar a una ciutat que no és la seua i començà a fer fotos de carrerons estrets, amb edificis centenaris o de façanes rehabilitades, on semblava que estigueren a punt d’aparéixer pels cantons tres modernistes amb ínfules de poeta, una ploma en una mà i en l’altra la lluentor reverdida de la botella d’absenta.

...

art

Dubón, l’artista que pintà la modernitat amb rostre de dona

Por  - 

Lluís Dubón Portalés (1892-1953) és un altre dels grans artistes valencians del primer terç del segle XX oblidats a causa del trauma brutal que representà el franquisme. De l’impressionisme al modernisme, l’art nouveau i l’art déco, tingué un leitmotiv al llarg de la seua trajectòria artística: la dona, i especialment la dona valenciana, com a símbol i al·legoria de la força, la modernitat i la plena llibertat

OBRADOR

Boira als ulls

Por  - 

Durant la Primera Guerra Mundial, el pintor Claude Monet (1840-1926) va romandre a la seua propietat de Giverny, a Normandia. L’artista, de 74 anys d’edat, va haver de buscar la manera de conviure amb el conflicte bèl·lic i els problemes oculars que dificultaven el seu treball

entrevista

Francis Montesinos: "Viure fent el que vols no té preu"

Por  - 

En els 80, baixant Rodeo Drive per Los Angeles, qualsevol magnat de Hollywood podia detindre el seu descapotable i admirar un llarg aparador farcit de dissenys de Montesinos. En aquell temps a Madrid o a Sant Sebastià la mateixa proposta podia acabar amb les vidrieres rebentades a causa del caràcter femení dels seus models o de les corretges amb la bandera d’Espanya. Són escenes convulses, a mig camí entre l’origen i destinació d’una carrera irrepetible. Un trajecte transversal en què els viatges d’anada i tornada a la cultura abastaven molt més que una sola disciplina. Parlem d’una influència estètica i conceptual per al món que es transmetria mitjançant la movida madrilenya o el cinema d’Almodóvar. Però també des de molts altres reflectors ara oblidats

Vor v Zakone 

La màfia entre Sant Petersburg i Torrevella

A cavall entre Europa i Àsia, banyada pel oceans Àrtic i Pacífic, Rússia representa un vast misteri de llenguatge sovint intraduïble. Un calfred gelat al bascoll d’un món que roman a cegues davant les imponents magnituds territorials, humanes i històriques del país més gran del globus. Dels boscos dels dominis dels tsars va sorgir una forma de crim que ha evolucionat com una metàstasi, des del bandoler del segle XVIII Vanka Kain fins als moderns gàngsters-empresaris que blanquegen diners en la costa valenciana

Alemany per llengua, francés per vocació i jueu per herència

Heinrich Heine o el drama de la identitat: alemany, francés i jueu

Por  - 

Un dels mites fundacionals del romanticisme europeu l’encarna la figura d’Heinrich Heine (1797-1856). Alemany per llengua, francés per vocació i jueu per herència familiar, les diferents relacions culturals i lingüístiques que establirà amb el seu entorn patiran sempre l’estigma de les contradiccions que eixa triple condició implicava, i que eren en realitat un episodi més de la lluita per les identitats que sacsejà apassionadament les consciències de les elits del seu temps

llibres

Tancats en els llibres de Borges

Por  - 

Durant el temps de confinament van florir recomanacions literàries que narraven situacions anàlogues. En tots els llistats apareixien inequívocament El decameró de Boccaccio, La pesta de Camus o L’home a la recerca de sentit de Viktor Frankl. No estic massa segur que llegir esta classe de llibres siga la millor idea per a un confinament. De fet, potser és contraproduent.

ENTREVISTA

Elisa Ferrer: "Les pors no ens deixen vore la vida com és"

Por  - 

Hi ha silencis familiars que enverinen els qui els transiten fins al punt de configurar tota la seua existència, de convertir-se en una cicatriu invisible, de gangrenar els vincles més íntims i condicionar-ne la percepció. És en estos abismes de la identitat en els quals se submergix Elisa Ferrer (l’Alcúdia de Crespins, 1983) amb la seua primera novel·la, Temporada de avispas, forjada en el prestigiós Màster d’Escriptura Creativa de la Universitat d’Iowa i guanyadora del XV Premi Tusquets.

cinema

La vaca, els bunyols i la deconstrucció minimalista del western

El western constituïx el relat mític de la fundació dels Estats Units d’Amèrica. I com tots els relats mítics és una barreja d’història i llegenda. La història és la de la conquesta d’un territori, d’est a oest, i tot allò que comporta: la creació de comunitats i el procés d’urbanització, la domesticació d’un paisatge salvatge i l’enfrontament del ser humà i la natura, la implantació de la llei i la lluita entre l’orde i el caos. La llegenda és la del pistolers, els duels a la porta del saloon, el justicier enfrontat al mal, les grans cavalcades per la planura i la conversió en mites de personatges i fets reals: OK Corral, Wyatt Earp, Davy Crockett, Jesse James, Billy the Kid, Calamity Jane, Butch Cassidy i Sundance Kid, Jerònim, Little Big Horn, Sitting Bull, Buffalo Bill...

el cel ha vingut per a quedar-se.

El vol de les 23:45

Por  - 

Quan vaig vindre a viure a Russafa no hi havia cel. Bé, n’hi havia però jo només pensava en el barri. Russafa era una pedra preciosa penjada en tots els colls i en tots els arbres. Hi havia on anar a prendre cerveses a qualsevol hora. Hi havia dones de monyo cardat assegudes en els bancs festius dels dilluns. Tenda de guitarres. Una llibreria amb nom d’escrivent i poesia. La cantonada del Pascualín. Gossos negres i marrons, fins i tot un al qual li falta una pota. Hi havia mocadors arcs de Sant Martí amarrats a les finestres com si foren besos sobre el baf dels vidres. Hi havia hòmens que arrosseguen les seues cames romàniques fins a la barra del bar del mercat i demanen la cassalla silenciosa i tèrbola. Tapisser, ferreteria, una botiga on comprar mel i la vibració de les abelles. Xiquets i xiquetes que es diuen Pol o Julieta

...

...

...

...

...

...

...

...

Més notícies

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email