CASTELLÓ. Un estudi realitzat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa estima que cada any s'aboquen a la mar Mediterrània vora 230.000 tones de plàstic. Greenpeace assegura que hi ha un objecte de plàstic cada 4 metres quadrats al Mare Nostrum. La major part són residus que es generen a terra, mentre que un 20% és produït per l'activitat marítima. Són dades per a una profunda reflexió social i que un dia van despertar en Naiara Cáliz el seu compromís ferm per a protegir el medi ambient i en concret el de la Mediterrània.
"A mi m'agrada molt el busseig i el practique molt a sovint i d'un temps a esta part he notat molt la reducció de peixos degut a la contaminació marina i sobretot a la presència de plàstic i, al mateix temps, també m'he format en el món de la costura, un ofici que m'encanta. Així que vaig pensar d'unir aquestes dos passions per a lluitar davant d'na cosa que no m'agradava gens. Així va néixer Gregal Ecodesign", explica Naiara.
El mar és l'eix conductor del projecte que va mamprendre l'any 2018 i que en l'actualitat està especialitzat en l'elaboració de roba de bany feta de forma artesanal amb poliamida reciclada que prové de botelles de plàstic i xarxes de pesca que es trauen del fons de la Mediterrània. Naiara explica que el material que utilitza "ve d'una empresa de Barcelona que es dedica a reciclar els plàstics de la mar i té el certificat Global Recycled Standard". I tot ho treballa al seu xicotet taller que està ubicat a Artana, el poble de la seua àvia.
Naiara Cáliz (dalt) i uns dels seus dissenys de bany (dreta).
Però la iniciativa va més allà i té com a objectiu recuperar els teixits tradicionals dels territoris costaners i dinamitzar l'economia de la conca mediterrània a través de la recuperació de les teles més representatives de cada zona i rescatar a les persones que s'han dedicat a treballar en el sector. D'aquesta forma Naiara va iniciar un treball d'investigació per conèixer l'estat actual dels diferents teixits als països i regions on són tradicionals com ho és, per exemple, l'ikat a Mallorca o el lli a Egipte, entre d'altres.
Així, Naiara comenta que "la primera peça que vam fabricar van ser espardenyes típiques amb teixits tradicionals mediterranis, en memòria a la tradició que hi havia a Artana de treballar l'espart". Poc després, la possibilitat de treballar amb teles reciclades va ampliar el ventall de propostes de Gregal Ecodesign, que va començar a produir roba de bany. "És una forma de contribuir a buidar de plàstic la Mediterrània i reduir la contaminació, ja que cada peça que elaborem és un kilo menys de plàstic al mar", explica Naiara.
El seu compromís ambiental es reflecteix quan assegura: "La majoria de les aus marines i els mamífers es veuen afectats per la contaminació que produeix el plàstic i el microplàstic". De fet, Naiara comenta que en anàlisis realitzades a la comunitat esquimal s'ha comprovat que les mares ja passen microplàstic als seus fills durant la gestació.
Per a revertir aquesta situació, el taller ubicat a Artana no ha parat i l'any 2020 es va llançar la primera de les tres col·leccions d'estiu que s'han dissenyat. Naiara, periodista de formació, i que ha treballat sempre amb organitzacions socials, és la que imagina i plasma de forma artesanal les creacions de Gregal Ecodesign a través del patronatge tradicional, però utilitzant també nova tecnologia. "Estic molt contenta de com ha funcionat la marca, sobretot aquest estiu, ja que ha anat molt bé". Una part de l'èxit de la firma pot estar en la seua aposta per la confecció a mesura i per la seua posada en valor de l'exclusivitat.
En l'actualitat, el 60% de la producció es ven a les comarques de Castelló, mentre que la resta va quasi en la la seua totalitat a Barcelona i Madrid, on la marca té dos punts de venda, en concret tendes multimarca de roba sostenible. El tercer punt de venda està a Artana. Una curiositat que comenta Naiara és que enguany ha venut un parell de peces a uns clients de Berlín que la van trobar per internet.
No obstant aquest fet, Naiara té els peus a terra: "Sóc conscient de les meues limitacions actuals, ja que sóc molt xicoteta, encara que la intenció és créixer i que l'empresa ocupe el 100% de la meua jornada laboral i haja de contractar més personal, ara sí, el creixement ha de fer-se de manera sostenible. Vull que les persones que treballen per a Gregal Ecodesign tinguen un sou digne i si es possible que siguen del poble o de la comarca". Un fet que remarca un dels punts forts de la filosofia de l'empresa d'Artana, com és el seu compromís amb el món rural.
