Faixa: folklore i electrònica per a submergir-nos en una cosa diferent i estimulant

CASTELLÓ. La novena edició de l'Emac portarà fins a Borriana grups i djs d'un eclecticisme i joventut sorprenent. El 16, 17 i 18 de febrer en el CMC La Mercè podrem gaudir del so industrial de Penca, el pop de Pipiolas o Ciutat entre altres estils musicals. També passarà pel seu escenari una de les propostes estètico-musicals més interessants que ha donat la nostra terra en els últims anys, i això ja és a dir. Faixa entremesclen en una fusió integradora i deliciosa la música tradicional valenciana i l'electrònica. Des de la tradició a l'UK Bass, per a deixar-te extasiat en un tràngol en els límits dels dos estils, sempre respectant la idiosincràsia dels dos.

"Ens devem a la faena" et transporta, és una descàrrega d'emocions amb la inigualable veu de Noelia Llorens, Titana i Faixa. El grup solament ha publicat dos cançons; no obstant això amb tan escàs material han aconseguit que girem la mirada cap a estos xics. Les castanyoles, els beats i les cordes vocals de Llorens basten per a submergir-nos en el seu so. El divendres 16 estaran en l'escenari de Borriana. Parle per telèfon amb Carles Pascual i Joaquín Sempere sobre la construcció del grup, el seu so i la proposta estètica que plantegen.

Encara que hi haja gent que puga relacionar-los musicalment amb Tanxugueiras, a mi se m'antoixa més a Califato 3/4, per eixa arrel d'electrònica més marcada. “És un dels referents que tenim sempre en ment –assenyala Pascual–, ens agrada prou el que fan i jo crec que la connexió en clara, també. Els elements estan ahí, però ho enfoquem d'una forma diferent”.

Carles provenia d'una banda tan fantàstica com Tito Pontet, que practicava música jamaicana i llatina en valencià. Reivindique el seu disc Bon Port de 2019 com un exemple de qualitat. Amb Faixa experimenten més en els sons electrònics i el folklore des de l'ambient, el jungle i l'UK Bass; per descomptat la música club està en el seu genoma. S'incorpora Joaquín per a desxifrar-nos com sorgix la proposta. “La música que ens agrada ens ha anat fent cap a ací, i després els components del grups, perquè alguns membres tenim més bagatge en la part de l'electrònica o gent com Carles té més bagatge en el folklore. I d'esta col·laboració naix de manera natural la fusió d'estos dos gèneres”, sentència.

El respecte i el risc és part de la música de Faixa, el folklore ens embolcalla i és part de la nostra identitat, així que cal tractar-lo amb cura. “El que fem és ajuntar les coses que ens agraden, les nostres individualitats, jo faig més investigació en la música tradicional, però també m'ha anat interessant la música electrònica. És la nostra cultura, tant la música electrònica com l'altra confluïxen”. És indubtable que la música electrònica és substancial a la cultura valenciana. “A mi m'agrada molt la música ambient, el jungle, cadascun té un gènere dins de l'electrònica diferent, jo de música tradicional estava molt verda, i gràcies a Carles, a David i Pablo, que també tenen bagatge, cadascun ha fet un camí des de diferents punts i han confluït en Faixa”, aclarix Sempere.

La veu i l'ànima de Noelia Llorens en els dos temes que el grup ha tret són l'eix central de les cançons. És un complet encert, si no la coneixeu descobriu-la amb el seu disc Titana (2021). "Malaguenya del Carrer Calvari" és una altra joia que amb la seua base més liquida i ambient t'hipnotitzarà. Es podria pensar que en la mescla es perden matisos, o que un gènere ix desfavorit darrere de l'altre; però cap dels dos gèneres perd res de la seua essència, mantenen les seues estructures i així m'ho assenyala Carles. “Quan vam parlar amb Noelia, la Titana, una de les coses que ens va dir, i que nosaltres teníem molt clar i creiem que és un punt fort, és que col·laborava si la deixàvem cantar el que volia cantar. I això era el que nosaltres volíem”, comenta.

Eixe equilibri delicat i a vegades difícil s'aconseguix en les dos cançons, i a més s'acoblen com si hagueren nascut per a unir-se. “El punt que està molt bé és el fet de respectar les dos coses, de tindre eixe equilibri, per exemple nosaltres el cant de batre en la veu no li hem fet res, és tal com ho va gravar Noelia, no l'hem feta encaixar en el tema, ha sigut un poc a l'inrevés, en La Malaguenya es manté l'estructura del tradicional però fent-la encaixar amb l'electrònica”, i remata Sempere, “allò important és vore la base i vore el punt on confluïxen un estil i l'altre, o tal vegada no com confluïxen, però si com poden dialogar. Al final agafes parts que funcionen bé juntes de cada estil i el tires cap avant”.

Noelia és la millor elecció possible, com he dit, un encert. “Noelia la coneixíem perquè va col·laborar en Tito Pontet”, diu Joaquín "Vam fer una cançó amb Noelia Llorens, 'Ai, Mare', que és com un antecedent. El que vam fer va ser mesclar una cançó de batre amb música reggae, que era integrar-la. La vam conéixer fent això i és una persona espectacular, ens ha ajudat en tot el que ha pogut”.

Encara que el so dels temes estan lluny de la Ruta, la seua presència és constant, com a part idiosicrática de la cultura valenciana. Una cosa tan nostra que ho impregna tot, i a vegades de manera inesperada. “El so típic de la ruta el considerem folklore també, no és folklore a l'ús però és una poc com molt valencià; no la integrem estilísticament, però sí que tenim algun tema que sí que toca eixe pal, també molt conceptualment, temes a nivell narratiu”, diu Sempere.

També sura en l'ambient Califato. “Els temes que hem tret, es relacionen molt bé amb ells, i també amb Els Voluble”. No puc deixar d'imaginar que estes tonades, i la música que practiquen Faixa han de tindre un concepte visual envolupant, carismàtic, il·luminador. “Intentem portar els nostres temes al directe amb molt d'estímul visual, per a que la gent veja un concert potent”, indica. Els Voluble, que van estar presents en l'edició anterior de l'Emac, són un duo fascinant d'electrònica de Sevilla, que van molt més enllà.

Allò bo és que els assistents al concert en Emac de Faixa podran gaudir de les dos cançons amb la participació de Noelia. “Estarem en l'Emac i estarà ella amb nosaltres cantant. De moment no traurem més temes amb ella, però estem mirant de traure enguany coses amb una altra gent”, assenyala Carles. "Crec que en el festival els nostres visual es voran espectaculars". Els pregunte si estan més pensats per a club que per a festival. “Jo crec que encaixem en els dos formats, molaria fer live en un club, ens hem basat molta gent de l'electrònica, en les llums, en el mapatge”, diu Sempere. “Al remat, ens adaptem al que hi ha. Tenim moltes ganes d'Emac perquè és un espai tancat. No és un club però ens abellix. Com ja ho tenim muntat, ens adaptem a tot”, conclou Carles.