Foto: Alessandro Lana/ Scena Erasmus PadovaVALÈNCIA. La Universitat de València s'ha convertit des d'aquest dilluns en l'escenari del primer encontre de teatre universitari europeu, l'Erasmus Scene European Festival. Un projecte on seixanta alumnes de més de 25 països -no sols d'aquest continent- escenifiquen una obra teatral sobre l'Europa passada, present i futura entorn a una de les problemàtiques que més sacsegen el nostre present: la crisi migratòria. És per aquesta raó que la seua naturalesa no sols recau en fer teatre multicultural, la seua mirada està posada en la creació de consciència i d'inclusió. Encara que València ha sigut el punt de partida, no està sola, la iniciativa comptà amb altres dues seus a Padova (Italia) i Marburg (Alemanya), les quals han dut els seus espectacles a la Sala Matilde Salvador de La Nau.
La UV va posar en marxa el projecte Escena Erasmus fa ara deu anys i des de llavors ha treballat en l'ampliació del projecte cap a altres ciutats europees. Erasmus+ Scene Network ha sigut la ferramenta i la llavor d'aquest festival, degut que la Fundació General de la universitat va presentar el projecte al programa Erasmus + i va aconseguir el seu cofinançament. Al seu capdavant es troba Josep Valero, qui ha considerat necessària -i llògica- la presència a més de persones refugiades a l'elenc de les representacions teatrals. Una tasca que ha anat de la mà de la Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià-CEA(R) PV, i del seu coordinador Jaume Durá. Ambdós han presentat aquest dilluns el festival juntament amb el vicerector de Cultura i Esport, Antonio Ariño; la coordinadora de Scena Erasmus Padova, Caterina Barone; i l'organitzadora des de Marburg, Christina Bohle.
Un teatre que "reconcilie la visió Erasmus amb la ciutadania". Aquesta és una de les fites que Valero s'ha proposat amb el projecte. Amb la qual cosa es pretén dur a dos dels països "amb més demanda d'aquest tipus de beques", com són Espanya i Itàlia- sent fins i tot València la ciutat que més alumnes rep per curs- un teatre compromés i arriscat, que s'allunye de les propostes "convencionals". "Es tracta de reprendre la funció educativa i social del teatre. De fer reflexionar, i fins i tot, de donar una 'bufetada' al públic. Estem acostumats a una oferta que sols fa senyes als problemes migratoris, però que centra el seu programa a les dificultats personals. Cosa que està molt bé, però també fa falta parlar d'Europa", ha assenyalat el líder del festival. Des de CEAR també ho tenen clar: "es requereix un canvi polític i artístic que atenga a les persones refugiades", enfront d'una Europa on creix la xenofòbia, es tanquen les fronteres i en un any on "es preveu l'arribada més mortífera de persones".
L'Erasmus Scene European Festival naix doncs amb una clara versant de creació d'espectacles teatrals entre persones de tot arreu per tal d'aprendre idiomes, conéixer noves tendències artístiques i expressives. Però, especialment per interrelacionar el teatre amb "la col·lectivitat". Un propòsit que segons el vicerector de Cultura, "s'assoleix plenament al teatre" per damunt d'altres disciplines artístiques. També es tracta de servir d'eina per "buscar el sentit comú en un món que trenca amb qualsevol raonament". La solució de tots aquests reptes recau a la transaccionalitat, és a dir, en "contribuir a crear una imatge que vaja més enllà d'Europa, les seues guerres i la seua falta de solidaritat", manifesta Ariño. Així pareix inevitable que el seu primer encontre passa per incloure persones refugiades de països com Siria, Gambia, Camerún i Colombia.
El festival s'organitza amb representacions de les tres seus participants del 21 al 25 de maig. Així els espectacles es realitzen en les seues llengües originals (valencià-castellà, alemany i italià) amb subtítols a l'anglés i al castellà. Però a més, hi ha prevists conferències, tallers de dramatització i sessions de formació en projectes europeus, espais de solidaritats i recepcions a les institucions públiques valencianes.
Sota la direcció de Fransesco Puccio, els alumnes de Padova posen a escena la tragèdia grega de Les Troianes d'Eurípides. Una de les obres antibel·licistes més reconegudes de la història, on es mostra el sofriment de dones i xiquets després de cada guerra. Aquest text va ser utilitzat en el seu moment per a protestar contra la violència i com a advertència per a a la gent.
La història comença a la fi de la Guerra de Troia, lluitada durant deu anys per Grècia contra aquesta ciutat després que Helena haguera sigut segrestada del seu marit Melenau, pel príncep troià, Paris. El nom fa referència a les quatre dones troianes que apareixen en l'últim llibre de La llíada lamentant-se sobre el cos d'Hèctor. Inaugurada aquest dilluns, l'obra es representa de nou avui a les 19:30 hores.
Des d'Alamània es proposa Re.Un.Ion d'Inga Dreger, un viatge nostàlgic pel camí de la memòria, a la cerca d'una idea europea. A càrrec de Romy Semler i interpretat pel grup de teatre Dramarasmus Marburg, la representació reflexiona sobre com es sent un quan torna al lloc que una vegada va anomenar llar, deixant arrere la seua nova vida. La creació s'exhibeix aquest dimecres i dijous 23 i 24 de maig.
Escena Erasmus València donarà compte al futur amb la tercera part de la trilogia sobre migracions que va començar amb El Circ de la Frontera i va continuar amb La Fira Invisible. Així, ara és el torn de La Gran Final, una trama que se situa a l'Europa de l'any 2038 en mig d'una final mundial de futbol on qui arriba per a disputar-se el lloc de guanyador és la Unió Europea. Es tracta d'una mera de metàfora sobre quina Europa ens representarà i si n'estem orgullosos.
