L’ametla i els nostres dolços

L’ametla és la reina dels dolços aquests dies de festes. Segur que la nit de Nadal, o ahir mateix després d’un copiós dinar de família vau tastar algun pastisset que tenia com a matèria prima aquest ingredient.

Dolços amb un passat en comú vinculat a la reposteria d’Al-Andalus. Torró, figuretes de massapà, coca maria, ametles garrapinyades, peladilles, empinyonats,… tot un món de dolçor heretat. Sobretot a la zona de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta, on els ‘moros’ van viure durant segles fins que foren conquerits per les hosts cristianes de Jaume I. I fins que segles més tard (el 1609), ja moriscos -batejats forçossament-, foren expulsats d’una terra que estimaven i que havien treballat amb sang i suor. La seua influència però, encara es percep en la gastronomia i en el paisatge dels camps.

A

Els llauradors cristians repobladors d’aquestes terres -colons mallorquins sobretot- continuaren les tasques de cultiu en dures condicions. I de tot aquest esforç l’ametler, arbre agraït que necessita poca aigua, ha donat els seus fruits al llarg de generacions i generacions passant a convertir-se durant segles -juntament amb la pansa- en un dels pilars de la riquesa agrícola dels nostres avantpassats.

Arribats ací, cal destacar un projecte que amb l’ajuda de l’ajuntament d’Alcalalí, han engegat una dotzena de llauradors d’aquest poble, que intenten d’aquesta manera recuperar i promocionar aquest producte tan antic i tan nostre, que traspassa conquestes de civilitzacions. I és que el 50% del que es cultiva al terme d’Alcalalí és ametla.

De fet  aquest municipi és conegut pels seus paisatges gairebé onírics d’ametlers que floreixen entre els mesos de gener i febrer i que conviden als amants de la natura a perdre’s unes hores per aquests caminets de l’interior de la Marina, a l’abric de les serres del Coll de Rates, el Cavall Vell i el Seguilici. Descobrint així una ruta de camins de pedra i agua que uneix els pobles de la Vall de Pop i mostra les delícies dels seus plats.

Els que treballen la terra, aquest grapat d’agricultors, volen ara que el seu poble es conega no només per aquesta preciosa festa de la floració de l’ametler ‘Feslalí. Alcalalí en flor’, sinó també per la qualitat del seu fruit sec. Volen tancar el cercle i que la gent a més de passejar pels seus camps florits també menge i conega la seua ametla. No anar a l’opció més fàcil de vendre el producte en corfa, sinó desenvolupar una marca pròpia de qualitat i de proximitat que han anomenat ‘Flor d’Alcalalí’.

Els que divendres passat vam anar al Mercat de Dénia vam  poder comprovar in situ les bondats d’aquesta ametla dins de la campanya de promoció de productes locals ‘Menja’t la Marina’. L’objetiu, impulsar el seu ús en els mercats locals. Ametla marcona, cabota i rumbeta, aquesta darrera originària d’Alcalalí. Crues, torrades, fregides, amb espècies. Un fruit del qual es pot aprofitar gairebé tot. Reposteria, guisos, picades, salses…

La gastronomia de la Marina… tot un món per descobrir.