Les Corts rescaten les actes de l'època foral

VALÈNCIA. (EP) L'hemicicle de les Corts Valencianes va acollir el divendres la presentació d'un treball que rescata de l'oblit les actes de les Corts forals valencianes, creades en l'antic Regne de València en el segle XIII.

En la seua intervenció, el president de les Corts, Enric Morera, ha recordat reivindicacions del present fent un símil amb personatges de la història foral valenciana: "Igual que li va tocar denunciar a Francesc de Vinatea i plantar-se davant el poder central, Les Corts en l'anterior legislatura i també en esta que acaba hem acordat per àmplia majoria resolucions molt contundents i clares per a denunciar el greuge de l'infrafinançament autonòmic, causa primera del nostre empobriment relatiu, que se suma al greuge d'una secular infrainversió territorial en els pressupostos de l'Estat i, encara més últimament, un altre greuge: l'anul·lació del nostre dret civil".

"La vulneració del principi d'igualtat i de la suficiència financera que consagra l'article 156 de la Constitució ha suposat assumir un deute il·legítim que supera els 42.000 milions d'euros. La infrainversió aplega als 20.000 milions d'euros comptant només des del 2000, segons acrediten els informes de la Cambra de Contractistes", ha apuntat.

En la presentació de la col·lecció han intervingut el professor Antoni Furió, que presidei el comité científic encarregat de les edicions, i l'autor del primer volum de les actes, l'historiador i cronista oficial de la ciutat de València Vicent Baydal. La ronda d'intervencions acadèmiques ha continuat amb Carmen Lázaro, vicerectora de Cultura de la Universitat Jaume I de Castelló; Josep Ochoa, sotssecretari general de la Universitat d'Alacant, i la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre.

El professor Furió ha celebrat la publicació del primer títol de la sèrie Acta Curiarum Regni Valentiae, "la primera baula d'un projecte monumental" del qual hi ha una desena de volums més en preparació que aniran publicant-se gradualment. "A diferència de la resta dels parlaments de l'antiga Corona d'Aragó, Les Corts Valencianes no teníem editades i publicades les actes de les seues sessions forals, excepció feta d'un període molt breu", ha exposat.

El president de les Corts, per una altra banda, ha manifestat que es tracta d'un període "fonamental en la història del nostre poble i amb l'edició de les nostres actes posem fi a una l'anomalia documental. Així donem llum al període més ampli i substanciós del nostre poble, perquè cal conéixer la nostra herència institucional, el nostre llegat, per saber d'on venim, qui som i per què". Segons ha recordat Morera, les actuals democràcies parlamentàries tenen els fonaments en el parlamentarisme medieval, en institucions com les Corts forals: "Venim des de lluny. Som una nacionalitat històrica. El nostre model d'autogovern no és cosa de fa 40 anys, sinó que és el resultat d'un llarg procés que es remunta huit segles".

Vicent Baydal, finalment, ha explicat que en el primer volum que ha transcrit i analitzat es mostren "disputes gravíssimes entre els habitants del Regne de València que van arribar a la lluita armada i a la guerra civil en 1287, però la via per a resoldre aquell conflicte brutal va ser el diàleg, la trobada i el parlament entre els rivals polítics, fins que just quan acaba el primer volum, en la dècada de 1320, es van assentar les bases d’un gran pacte. Uns i altres van entendre que precisament el Regne de València era una oportunitat i un benefici, una causa comuna que els afavoria a tots –vingueren d’on vingueren– i amb la qual –sent valencians amb orgull i dignitat– podien fer front d’una manera més avantatjosa als reptes que ens posa la vida davant. I això és el que es podrà observar amb claredat en els següents volums de les Acta Curiarum Regni Valentiae".