Per a debatólegs. Guia pràctica per participar d’el debat de la setmana a Twitter: el contingut en valencià a les xarxes socials

De vulcanologia, d’acord; d’epidemiologia, també; política i dret internacional, fins i tot! Però potser el debat que s’ha donat aquesta setmana al fake fòrum que és Twitter, ha pillat fora d’onda a alguns. No patiu, a continuació, una guia pràctica per poder clavar-hi cullerada la pròxima vegada. Debatòlegs, preneu nota!

Tot va començar ara fa una setmana... Era el primer diumenge de juny i l’exvocalista de la Gossa Sorda, Àlex Seguí, mòbil en mà, va escriure un tuit amb trenta-cinc paraules. Dos-cents vint-i-set caràcters amb espais inclosos. Es desconeix si se’l va rumiar molt, si va esborrar unes quantes vegades abans de publicar, si va retocar alguna paraula, alguna coma. El detonant havia estat un reguer de comentaris ofensius cap als madrilenys per part de valencians. I pum. El que passà a continuació, vos sorprendrà.

El tuit va començar a circular per alguns cercles a Twitter, provocant un reguer de respostes, articles, vídeos, directes i debats. Personalitats com l’actual Secretari Autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, l’humorista Eugeni Alemany o fins i tot el Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València feren referència al temeta. Tanmateix, es llegia certa confusió general quan l’autor del tuit incendiari, va explicar que ell només volia referir-se als qui es reivindiquen en detriment d’altres pobles (els altres pobles: Madrid). No va servir de res. Què es debat, però?

Es debat l’estat de la creació de contingut en valencià a les xarxes socials. El futur de la llengua, les noves generacions, les noves tecnologies! Déu n’hi do. La fotografia del debat és ben curiosa. Dos bàndols de creadors joves amb postures oposades, aplaudits i corejats per públic random, i rodejats d’outsiders i boomers dient la seua. Vols saber on col·locar-te?

El creador ofés

Un grup de creadors de contingut es van sentir al·ludits i ofesos pel tuit. No entenen per què han de rebre crítiques a Internet si suficient estan fent ja amb parlar valencià i fer vídeos a cost zero, en el seu temps lliure, i amb el mòbil a l'habitació de casa dels pares. A més a més, si a algú no li agrada el que hi ha, ningú no està obligat a mirar. Troben que qui critica podria fer també contingut o, almenys, informar-se abans perquè hi ha molta diversitat actualment.

El creador crític

Un altre grup de creadors va retuitejar Àlex Seguí explicant que ja era hora que algú posara damunt la taula aquest tema. Creadors que igualment ho fan tot en el seu temps lliure i a cost zero, però que els agradaria veure al seu voltant més diversitat. Però no diversitat de temes, sinó diversitat de llenguatges, de perfils, de dinàmiques i propostes. Rebutgen la folklorització de la llengua i argumenten que no és la finalitat, sinó que la llengua és el vehicle, que es pot parlar de qualsevol cosa sense estigmatitzar ni autoreferenciar-se sobre ser un tipus de valencià determinat.

[OBRE DISCLAIMER] Arribats a aquest punt, benvolguts debatòlegs, potser caldria preguntar-se què és un maleït creador de contingut. És l'equivalent al creador d'un llibre o d'un quadre però a les xarxes socials? Creador és tot el qui té un perfil i fa tuits? És qui rep una retribució pel que fa? És qui té fama i seguidors? A l'espai digital, les delimitacions s'han tornat molt difuses. Per exemple, una xarxa social no és un mitjà de comunicació, però ambdues coses són (o poden ser) empreses privades. Igualment, a Instagram no és el mateix un perfil d'una productora o d'un periòdic que el d'una jove de dèsset anys, tot i que poden arribar a tindre els mateixos seguidors. Podem concebre l'espai digital com un altre espai de socialització, aleshores hi haurà creadors i perfils que, tot i també fer publicacions o tuits, seran consumidors dels altres. Però aquests consumidors poden criticar el contingut dels seus influencers? El problema ve quan es barreja l'anonimat, l'ultraexposició i les limitacions del format de cada plataforma. [TANCA DISCLAIMER]

Argument de la vella esquerra

Al podcast de Greuges Pendents denominaven així aquesta postura d'anticonflictivisme. Imagineu un senyor del PSOE, amb un somriure a la cara i oferint-te la mà. Siguem tots amics, no cal discutir. No fem enrenou. Llibertat! Deixeu que tothom faça contingut tranquil. Hi ha espai per a tothom! No discutiu, home, ací no. Ja sabeu.

Argument de pare primerenc 

També hi ha gent que argumentava, com si açò fora un nadó que està donant les primeres passes. Acaba de començar, deixem que rode un temps a veure com va. No, no el renyim encara, no podem analitzar encara, no podem parlar que duem poc de temps.

Argument pancata nostàlgic 

Justament en aquesta visió de l'ecosistema comunicatiu valencià a les xarxes com un nadó que dona les primeres passes, sorgeix la pregunta: de qui hem de seguir les passes doncs?

Per una banda, sempre hi ha qui treu la llista d'exemples que s'han fet a Catalunya, al Principat. Que si estan molt més avançats que nosaltres, que ells ja ens han donat el camí, que només hi ha eixe camí, que hauríem de seguir les passes dels nostres predecessors, que TV3-Euforia-Crims-CatalunyaRàdio-JulianaCanet-Barça!

També hi ha altres que pretenen que els influencers seguisquen les passes dels grups de música dels 90-00. Sí, ja sabem que Obrint Pas va arribar a tocar al Japó. Però costa veure la similitud entre un adolescent gravant amb el mòbil i un grup amb productora. Realment podem fer la següent regla de tres sense frustrar-nos? Si a un Extremoduro, hem tingut un Obrint Pas; a un Ibai, nosaltres tindrem x.

Argument "A ver dime 3 canciones" 

Als debats ja sabem tots què passa, i més nosaltres, veritat debatòlegs? Tothom vol opinar i clar, com posar-te la samarreta d’opinador, si probablement no has vist contingut en valencià? Bé, perquè per edat t’has quedat al Facebook, o bé perquè eres més de veure La Sexta a l’hora de dinar. Compte perquè correràs el risc que et pregunten per a examen a veure tres youtubers en valencià...

Argument Belén Esteban

Hi ha qui posa el focus a la pasta. Com volem tindre una xarxa de qualitat, diversificada, un star-system actualitzat i modern en valencià, si no hi ha diners? PA GA ME, que diria la princesa del poble. Ràpidament, els ulls van a À Punt. À Punt!

Hi ha el pensament que À Punt és la tele. I sí, ho és. Però per damunt de tot, és un mitjà públic, una institució amb una vocació de servei públic. Servei públic a qui? A qui més veu la televisió, els més50? No, a tota la societat. La joventut demogràficament no pinta molt, però també són ciutadans de ple dret, també poden exigir una comunicació acord a les noves maneres de comunicar-se i de consumir no només entreteniment, sinó també informació.

Cal afegir, que À Punt i les institucions públiques no són les úniques fonts d’ingressos. Les mirades també podrien anar cap a l’empresa privada valenciana, que podria apostar per fer patrocinis, col·laboracions i publicitat.

Argument marxista

Hi ha qui, derivant aquesta crida a À Punt i als poders públics, parla d’estructura i estratègia. Falta estructura. Falta una estratègia i una planificació a llarg termini, que no deixe una llengua minoritzada a l’atzar dels canvis de les plataformes i els seus algoritmes. No es pot confiar la presència del valencià en si la joventut, de manera altruista, decideix crear contingut. I després, damunt, exigir qualitat. El que és perillós és que el contingut en valencià depenga d’aquesta xarxa tan feble, sense cap institució darrere, cap mitjà, cap empresa.

Fins ací els arguments, benvolguts debatòlegs. Una idea clara del debat és que tots els participants busquen que es parle valencià a Internet. Tanmateix, hi ha unes postures més conformistes envers el panorama actual i d'altres més actives pensant en un futur. Ja veieu que és un debat que inclou referències a la presència del valencià actual, a la valencianitat com a sentiment identitari, però també al panorama audiovisual valencià i al paper de les institucions envers les plataformes digitals. Ara, la xarxa és teua, prepara els polzes per a fer retuits de les teues postures preferides. Recorda: sempre amb respecte o, almenys, a les normes del joc que ens pose el magnat de torn (Elon Musk, Zuckerberg...). Debatòlegs, a opinar!