Eslida contribueix a la supervivència del sector ramader amb la creació de formatges artesanals

CASTELLÓ. L'obtenció d'un preu just per als seus productes ha sigut sempre una de les principals reivindicacions dels professionals del sector primari. Un fet que es considera necessari per a la supervivència dels agricultors i ramaders. Els costos de producció s'han anat encarint amb el pas del temps i la rendibilitat disminuint. Inclús, de vegades, el preu que reben pel seu producte és menor a les despeses que tenen. 

Un factor que s'ha agravat amb la pujada del cost de l'energia i de les matèries primeres, que s'ha disparat i ha suposat el tancament de moltes explotacions ramaderes per no poder repercutir en el preu de venda dels productes l'increment de les despeses. Hi ha estadístiques que diuen l'any 2022 van tancar dos granges al dia. 

La situació era insostenible per a Marta Paulo, una ramadera d'Eslida, que a finals de 2021 va haver de decidir si tirar endavant o deixar-ho. "Era impossible, en les condicions que hi havia, la viabilitat de l'explotació, ja que pagaven el litre de llet per davall del cost de producció i a més els terminis de pagament eren molt llargs. Segons els meus càlculs, el preu de la llet de cabra s'hauria de pagar a 1,40 euros i crec que no arriba a l'euro", explica. 

Va decidir continuar, però amb canvis dràstics. Va reduir de 450 a 100 el nombre de cabres que tenia a la seua explotació ramadera, va deixar de vendre llet i va decidir obrir una formatgeria amb la qual aprofitar la producció de llet del seu ramat. Així va nàixer La Caseta d'Espadà, ubicada a Eslida i que en aquest moment gestiona amb el seu fill Josep Manzana, després que el seu home es jubilara l'any passat. És un exemple d'innovació i transformació, que pareix l'única eixida que tenen les xicotetes ramaderies. 

La innovació com a única eixida

Paulo va tindre clar el canvi de línia de treball del negoci quan el seu fill li va dir que volia continuar el negoci familiar. Al costat de l'espai que ocupaven les cabres, de la raça murciano-granadina, la família va adequar el mas i el va transformar en un obrador de formatges i en una xicoteta tenda on ven els seus productes. "Tots ells elaborats de forma artesanal i amb una llet que prové de cabres que cada dia ixen a pasturar per la Serra d'Espadà", recalca. Cada dia les cabres de La Caseta d'Espadà produeixen 200 litres de llet que són els que s'utilitzen per a elaborar els diferents tipus de formatge que ofereix la firma d'Eslida: fresc, curat i semicurat.

L'empresa gastroalimentària produeix, a més, brull, un producte que "no es ven molt bé per la Plana i Espadà, però que sí que té més eixida per la part del Maestrat i dels Ports", assegura la propietària de l'explotació. Des del punt de vista gastronòmic, Marta explica que "el fet que les cabres isquen cada dia a pasturar fa que el sabor del formatge també tinga uns matisos diferents cada dia, que depenen del tipus de forratge que mengen", cosa que li dóna una característica peculiar als productes de La Caseta d'Espadà.

Les fires i la tenda, principals punt de venda

El procés d'adaptació ha sigut ràpid i els formatges d'Eslida ja comencen a ser coneguts per diferents indrets de la geografia valenciana. "Estem venent tota la producció que elaborem, sobretot a les fires a les quals anem i també a la tenda que tenim, ja que molta gent s'apropa a comprar". A més, tenen els seus formatges distribuïts a algunes tendes de pobles de l'interior com Aín, Morella o Artana, a establiments d'Onda, Vila-real, Castelló, i a Alfara i l'Eliana a la província de València.

"El canvi ha sigut per a bé", diu Marta, que a pesar de la bona acollida que ha tingut la iniciativa no contempla, de moment, la possibilitat d'ampliar el nombre de cabres i la producció: "ara estem bé i no busquem guanyar més, sinó tindre un sou just i poder pagar les despeses de l'explotació familiar", al mateix temps que ajuda a mantenir una part de la tradició ramadera de la zona.