Tres generacions de dones morisques s'enfronten al desterrament de la seua identitat. La família, els afectes, les arrels i els vincles es creuen en una obra que ha aconseguit espai i reconeixement per contingut i qualitat i que ara residirà a València fins al primer cap de setmana de desembre
VALÈNCIA. Els responsables de De Sukei a Naima asseguren que una producció tan ambiciosa –set actors en escena a més del desenvolupament escenogràfic i musical– haguera sigut impossible sense el colp de gràcia –crèdit– per part del Teatre del Poble Valencià. La Dependent, companyia que enlairà el primer text de Gemma Miralles, celebra que durant les pròximes tres setmanes estarà en el Teatre Rialto de València de la forma més agraïda, però conscient també que posseeix una de les fites escèniques més gratificants dels últims anys. Aquest 2017, per reconeixements i sobretot per contingut, és l'obra de major èxit en el circuit del teatre contemporani en valencià.
L'obra de Miralles, actriu, directora i ara autora, ha estat un debut inmillorable. No solament per haver rebut l'ajuda de l'Institut Valencià de Cultura o trobat l'esforç original de La Dependent, sinó per aconseguir ser la primera dramatúrgia en la llengua pròpia a l'estrena del festival Sagunt a Escena en 34 anys. També per haver obtingut el Premi de teatre en Valencià Eduardo Escalante dels Premis Literaris Ciutat de València. O, també, per haver aconseguit anar completant la seua estada en diferents taules com les d'Alcoi, Alacant, Xàtiva i tindre altres per davant com ara Alzira.
El text pren com a referència l'expulsió dels moriscs l'any 1609, però la pèrdua de la identitat i la cultura d'aquest poble a través de prohibicions i persecucions fa que resulte inevitable una reflexió sobre l'actualitat
Unes fites a partir també de la direcció de Cristina Lügstenmann que durant 17 dies s'alçarà en el teatre de la Plaça de l'Ajuntament de València. La seua autora creu haver viscut un 2017 “en els mons de Yupi”, perquè no només s'ha fet amb el prestigiós premi al text o ha estrenat l'obra en el festival més important del País Valencià; el més rellevant és que una obra amb set actors en escena haja girat amb normalitat i tinga oxigen suficient per a seguir creixent durant la propera temporada.
Joanfra Rozalén de La Dependent, celebrava este dimarts que Miralles hi haja assolit tant de reconeixement amb l'obra: “si no fem nosaltres teatre en valencià, no van a venir alemanys per a fer-ho. Tenim coneixements i talent suficient per a fer-ho”. El productor es mostrava entusiasmat amb la cita en el calendari que els porta a passar per València amb el repte de completar un bon nombre de sessions. En este cas serà en el Rialto que és un espai "adequat a la intimitat del text" comentava ell mateix. Una història d'abandonament de tres dones en diferents moments de la seua vida, en el món de tres generacions diferents i que en realitat ens parla de la persecució de la cultura i identitat del poble morisc al nostre mateix territori.
En la presentació de l'obra per a la seua representació en la capital, els actors Pepa Miralles, Pep Sellés, Vicent Pastor, Marta Chiner i Rafa Segura enumeraven les bondats temàtiques d'un text contemporani que mira al passat: amb les dónes en l'eix i entorn de temes com la família, l'afecte, les arrels i els vincles. Tot i que l'obra no ha sigut creada per Miralles per a revisar fenòmens actuals, eixes arrels i els moments que travessen el segle XVII de l'expulsió dels moriscs i les arribades d'immigrants i les convulsions entorn del gihadisme provoquen lectures actuals.
El propi format de la companyia La Dependent i la fórmula a través de la qual s'ha desenvolupat la producció ha tingut molt a veure amb eixa idea de família, una cosa que Chiner, una de les protagonistes, va posar en valor. Segura, per la seua banda ho va fer pel que fa a l'artesania de les interpretacions, un aspecte que es deixarà notar de bon tros en el Rialto. El text pren com a referència l'expulsió dels moriscs l'any 1609, però la pèrdua de la identitat i la cultura d'aquest poble a través de prohibicions i persecucions fa que resulte inevitable una reflexió sobre l'actualitat.
Com va concloure Roberto García, director adjunt d'Arts Escèniques de l'IVC, “per estètica, qualitat, contingut i grandaria de la producció”, “serà un regal per a València tindre esta obra durant tres setmanes”.
