X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA
memòria de llibres i pel·lícules

Una mitologia de cel·luloide i de paper

Por  - 

Duem gravats a foc, de manera més o menys conscient, els noms i els escenaris dels personatges i els llocs apresos en la foscor de les sales de cinema o a la llum de les pàgines dels llibres. Rescatar-los de la memòria és un viatge tenyit de nostàlgia, però també un torrencial homenatge a les ànsies de vida i aventura que pugnen per brotar dins de la nostra ànima

Manel Marí

Manel Marí: un got buit espera l’amic absent

Por  - 

Manel Marí era d’Eivissa i de València, en l’illa nasqué i en els carrers del Cap i Casal descobrí una particular implicació, cap a la maduresa i els sediments que sembraran el futur. Naturalment el de Joana, sa filla i millor llavor, també el d’Eva, nervi i arrel, companya. El de la seua família i d’aquells amb qui compartí complicitats ocasionals, dels qui ens hem hagut d’empassar el glop de buit després del mos amarg. Fou el matí del 31 de gener del 2018 al Clínic de València, massa prompte i a repèl... Què en podrem dir? Havia nascut a Vila el 17 d’agost de 1975

HISTÒRIA

Càntics d’amor, 
himnes de pau

Les protestes dutes a terme pels republicans valencians contra la Guerra de Melilla durant l’estiu de 1909 tingueren una banda sonora molt concreta: la de l’Himne de l’Exposició, acabat de compondre llavors. L’estrofa que feia referència als càntics d’amor i els himnes de pau va ser presa com un lema pacifista i antibel·licista

ENTREVISTA

Maria Fuster, el nou rostre del reporterisme valencià

Por  - 

Del Grau de Gandia, Maria Fuster, aka La Fuster, és una de les grans noves cares de l’audiovisual valencià... fora de València. Forma part d’una generació davant de les càmeres que ha viscut, necessàriament, d’esquena a la televisió pública valenciana: en acabar ella la carrera, tancaven Canal Nou. De xiqueta assajava davant d’una tele com si fóra presentadora. Jugant jugant va acabar a la pantalla menuda, ha dit no a propostes indecents, i ara practica l’humor informatiu a partir de l’actualitat més inversemblan

lletraferit

I els cadafals? D'on vénen i on van

Por  - 

No sols hem de mirar les falles de hui. Cal pensar en el demà des de la sostenibilitat. El trasto de l’estoreta velleta del segle XXI està encara per recuperar i el reciclatge potser el mitjà. Les falles semblen massa mudades. Necessiten tornar al seu origen i crear una cremà més sana i estètica. Gaudim de les falles actuals, però retrobem el seu passat i no renunciem a buscar el futur

LLETRAFERIT

Ginebra: la frontera banal

Por  - 

La ciutat suïssa de Ginebra té uns 200.000 habitants. La seua àrea metropolitana més de 800.000, dos terços dels quals viuen a la mateixa Suïssa i fins a un terç a l’altra banda de la frontera, en territori francés. Una frontera aparentment banal que és testimoni del pas quotidià d’estrangers, expatriats i “allophones”

ENTREVISTA

Judith Schalansky: "Si quedaren llocs desconeguts, seria exploradora. Com que no en queden, escric"

Per a Judith Schalansky (Greifswald, 1980) la realitat està sobrevalorada. En compte de continuar el desig irracional de milions de persones de vore amb els seus propis ulls allò-que-cal-vore en termes turístics, viatja des de la Biblioteca Estatal de Berlin. Des d’allí devora mapes i llibres estranys, col·lecciona històries terribles, escriu amb frases curtes que obrin totes les finestres i ens ensenya que la meravella del món és inesgotable. Només cal saber llegir. El seu 'Atlas de islas remotas. Cincuenta islas en las que nunca estuve y a las que nunca iré' (Nørdica / Capitán Swing, 2013) és una delícia de forma i contingut que desperta l’aventurer romàntic que tots vam voler ser

REPORTATGE

Casa Montaña. Un refugi a vora mar

Por  - 

Ni el pas dels anys, ni les modes, ni els alts i baixos econòmics i polítics han aconseguit véncer esta taverna. Casa Montaña, fundada en 1836, es reivindica com a símbol d’un Cabanyal quasi desaparegut, acull òrfens gastronòmics i lluita per a defendre l’essència del barri a força de plats amb ànima marinera

entrecuix

Une leçon clinique

Por  - 

A finals del segle XIX, en les famoses 'Leçons du mardi' que es duien a terme a la Salpêtrière, l’hospital parisenc per a malalts mentals situat a la riba dreta del Sena, enfront de l’abadia de Saint-Victor, el professor Jean-Martin Charcot va desenvolupar una singular dramatúrgia de la histèria i la hipnosi. En aquelles lliçons públiques, quan manipulava Augustine, una interna de dènou anys que s’havia convertit en el seu cobai predilecte, davant de la mirada àvida de metges, polítics, prelats, hòmens de lletres i periodistes, el cos nu de la jove, disposat per a la inspecció clínica, adquiria una voluptuositat desmesurada

ENTREVISTA

Stromboli, un pou dels desitjos per a cinèfils 

Por  - 

Una pel·lícula mexicana amb el julivert com a personatge secundari, un drama sobre una ascensorista i un venedor de cinema porno, una comèdia en la qual un poble francés prepara una festa... Si existix, el videoclub Stromboli la té en els seus prestatges. I en cas de no tindre-la,la pot aconseguir. Obres minoritàries, gemmes de latituds llunyanes i títolsperduts o oblidats que conformen un arxiu de connotacions màgiques

MEMÒRIA DE L’ENTRECUIX

El genoll de Clara

Por  - 

Volia ser ballarina. No sabia la raó, però no hi havia res que desitjara més. Des de menuda, Clara tenia un cos xicotet i flexible, ideal per al ball, així que va començar a assistir a classes quan només tenia huit anys, i als dotze ja participava en algunes funcions escolars i campionats provincials. És cert que mai aconseguia situar-se entre les competidores més brillants, però durant l’adolescència es va plantejar dedicar-se a la dansa de manera professional i tractar de llaurar-se un futur en el terreny del ballet, ja que tampoc destacava en els estudis

literatura

Simenon o l’excés

Por  - 

El belga Georges Simenon (Lieja, 1903 - Lausana, 1989) fou un escriptor d’una fecunditat extraordinària, amb centenars de novel·les i relats i una venda estimada de més de 500 milions d’exemplars. El seu gran personatge, el comissari Jules Maigret, el perseguirà sempre, per a bé i per a mal

hotels

A la recerca del temps que no tenim

Por  - 

El Grand Hôtel, a Cabourg, en la costa de Normandia, fou el refugi de Proust durant set anys, a començaments del segle XX. Hi escrigué, de fet, algunes de les milers i milers de pàgines que conformen el seu títol més conegut

Gargamell

Mística de l’empedrao

Por  - 

Un arròs d’abstinència amb nom d’origen aragonés és un dels grans secrets gastronòmics de Borriana. Un secret venerat en un altre lloc secret, el bar Centro de les Alqueries de Santa Bàrbara. Qui hi va i el tasta sempre se’n recorda

HISTÒRIA - LLETRAFERIT

Quan els drakkars 
remuntaren el Segura

El Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) va acollir durant mesos una de les exposicions més completes sobre els víkings que s’han vist mai a la península. Amb el títol “Guerrers del nord, gegants de la mar” i amb fons del Museu Nacional de Dinamarca, es presentava una mostra d’art, armes, embarcacions, orfebreria, elements religiosos i unes altres petjades de la civilització escandinava que va estremir el món entre els segles VIII i XIII. Una part d’eixa exposició referia un fet directament relacionat amb la història dels valencians: la incursió en l’any 858 de les hosts d’Odin en Oriola

Entrevista a EDUARDO MÍNGUEZ 

Conservatoire du Littoral: França, al rescat 
de la Mediterrània

El Conservatoire du Littoral és una institució dependent del Ministeri de Medi Ambient francés que promou iniciatives de gestió sostenible en tota la Mediterrània. Com si es tractara d’una segona Il·lustració per la via de la biodiversitat pretén escampar i canalitzar la nova consciència conservacionista i dotar els agents locals de les ferramentes necessàries per a millorar la gestió d’espais naturals. En esta estratègia la costa valenciana juga, pel seu interés biològic, paisatgístic i cultural, un paper central. La seu peninsular de l’institut està en el far de l’Albir, en l’Alfàs del Pi, en el cor del Parc Natural de Serra Gelada

LLETRAFERIT

L’olor de les cançons

Por  - 

Què tenen en comú un gat anomenat Lilo, les tomaques, Vicent Andrés Estellés i Elliot Smith? Els quatre formen part del primer disc d’Ona Nua, l’alter ego del músic alzireny Josep Pérez. Un dels millors àlbums de la collita del 2016 que, fins i tot, va guanyar un Premi Ovidi

LLETRAFERIT

Ausias, Joanot i Corella: pel país dels clàssics

Por  - 

Poques ciutats del món poden presumir de comptar entre els seus veïns més il·lustres no amb un, sinó amb tres escriptors grans entre els grans. Gandia és eixa ciutat. I Ausias March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, els tres gegants literaris lligats a la capital de la Safor. Una nova iniciativa turística reivindica el seu llegat

LLETRAFERIT

Jorge Lawerta: amor etern 
a la il·lustració futbolera

Por  - 

Jorge Lahuerta (València, 1983) canvia de vida en 2011, quan decidix dedicar-se a la il·lustració pel seu compte. Eixe “ara o mai” l’obliga a dibuixar un portfolio des de zero i tria com a tema una passió: el futbol. Des d’eixe moment les creacions que signa Lawerta no han parat de marcar gols

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email