Armengol reinventa el rococó de Tiepolo amb una mostra pictòrica i pixelada

VALÈNCIA. Al pintor Rafael Armengol (Benimodo, 1940) sempre li havia paregut “ben curiós” veure com una sèrie d’elements abstractes es poden convertir, a la percepció dels nostres ulls, en una imatge. Els televisors es fan servir de punts o línies “que amb una degradació més clara o més fosca”, ens permeten representar “el que pareix una imatge”. Aquesta fascinació pels mass media, i basant-se en la teoria newtoniana dels colors, en la difracció de la llum i en els set colors purs, han permès crear una nova sèrie d'unes trenta obres exclusives, emmarcades sota el títol de Parelles De Tiepolo.

Amb aquest treball, l’artista valencià reprodueix a través dels llenços vint parelles del rococó que van ser representades pel pintor i gravador italià Tiepolo- el qual confeccionava les seues creacions al voltant de la mitologia i les figures iconogràfiques- afegint-hi tècniques de descomposició del color. “M’agrada jugar amb les peses i em resulta atractiu veure com puc resoldre en un llenç una imatge d’una manera i com en l’altre puc afegir distints matisos”, explica Armengol. Així, en cadascuna de les parelles fa servir d’una banda el treball complet en color, i en l’altre el blanc i negre, mantenint tan sols les línies de colors que caracteritzen aquest treball. Resumidament, la seua tècnica comença per traslladar el dibuix sobre paper, per a després amb una trepa tallar totes les parts clares, i seguit fa els fons de quadre, ve amb punt o ratlles, per finalment acolorir-los amb una pistola. 

Cinc anys li ha costat al pintor elaborar aquesta col·lecció, ja que hi va estar immers des de 2013 fins a 2017. “M’he recreat molt en fer-la. La creativitat ve donada pel mateix treball, però no he tingut pressa”. Precisament els primers dos gravats que obrin la mostra són unes pintures que l’artista hi ha fer en l’any 1983, i que posteriorment ha completat, en part, per una petició que el director d’Activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez. Així, en el mateix Centre Cultural La Nau de la UV- dintre del cicle 'Encuentros'- s’inaugura la sèrie Parelles De Tiepolo aquest divendres 9 de febrer, a les 19:00 hores. La mostra hi estarà fins al 20 de maig, per després anar al municipi d’Algemesí. 

També per al seu comissari, Martí Domínguez, amb aquesta obra “pictòrica moderna, electrònica, i pixelada”, el pintor valencià aconsegueix crear “tensions visuals entre els personatges”. I és que si observem les parelles, es pot apreciar com l’autor està atent a la direcció de les mirades dels personatges. I fins i tot, “en algunes parelles els personatges no es miren, les seus mirades no es troben i l’autor els enfronta repetint la imatge invertida en un duet de quadres”. Però a més, al seu paréixer un dels elements “importants” en aquest projecte és “l’espectacularitat de l’obra, pel seu gran format i la seua composició cromàtica”. 

El compromís d’Armengol en la Nau es completarà a més amb una segona part afegida a la seua exposició; la instal·lació de grans metacrilats transparents que projectaran, a través de la llum, eixe propi cromatisme del qual parla Domínguez, per tal d’aprofundir així en les tonalitats. “Per a mi ell és un alquimista del color i es pot veure, per exemple, amb l’espectacular progressió que fa amb el quadre de Tiepolo Joven con mandolina. Sèrie que està formada per cinc peses in crescendo fins a aplegar a una abstracció molt vistosa. Dintre de la seua metodologia hi ha una qüestió que la gent no percep: ell no utilitza una tècnica informàtica, a pesar dels píxels, sinó purament artística”, hi manifesta el comissari. 

L’exhibició anirà acompanyada d’un catàleg homònim que recull les representacions de Parelles De Tiepolo, juntament amb aspectes més didàctic, com una sèrie de fotografies en les quals apareix Armengol confeccionant les obres. I també hi ha textos de Martí Domínguez, qui fa un elogi a l’artista; Manuel Baixuli, que centra el discurs en la vida de Rafael; Antoni Furió, Vicent Josep Escartí i Maria Teresa Beguiristain, els quals parlen de la tècnica i l’ús del color i la llum que fa el pintor; i finalment Marisa Machí i Pau Armengol aprofundeixen en les obres originals de Tiepolo.