Lluís Homar transporta als personatges de Guimerà en 'Terra Baixa' a través dels sentiments

VALÈNCIA. Pocs reptes existeixen en teatre majors que pujar-se assoles a l'escenari, però encara és major el desafiament si has de representar un clàssic i transmetre a partir de la teua única veu les emocions de quatre personatges. Així ho fa l'actor Lluís Homar des de fa tres anys amb Terra Baixa, una de les grans obres de llengua catalana, escrita pel dramaturg i poeta Àngel Guimerà en 1896. Dins d’un llarg recorregut on l’actor hi ha fet unes 150 funciones i ara, després de 17 anys des de l’última volta que va vindre a València de la mà de Hamlet, aplega al Teatre Principal, fins al proper diumenge 12 de novembre.

Lluís Homar va quedar pres des de ben pronte per aquest text. Amb tan sols 17 anys es va possar dins de l’història de Manelic, personatge part de la trama, i es va identificar amb ell plenament, fet que va servir per a incrementar els seus desitjos d’actor. De tota manera aquesta volta és diferent, ja que ell mateix encarna els papers de Marta, Manelic, Sebastià i Nuri. Encara que l’artista ha volgut deixar clar que “no juga a fer de dona, ni a posar veuetes”, a través de les seues emociones tracta de “transmetre la història personal de cadascun”. “Jo, com a actor, em monstre a través d’ells, no m’amague darrere” hi apunta.

L’argument gira al voltant “d’una història d’amor triangular” entre Sebastià, Marta i Manelic. Es tracta d’una espècie de ‘pluriamor’ on Sebastià (Terra Baixa) i Marta festegen, però aquesta s’ha de casar amb el pastor Manelic de Terra Alta. Raó? Sebastià deu contraure també matrimoni amb una hereva de bona família per pagar els deutes, tanmateix, ninguna jove vol davant la sospita de la seua relació amorosa amb Marta. És per això que idea el pla de casar-la amb algú de fora.

Davant aquesta profunditat que s’observa a la trama, Lluís Homar confessa com molts dels espectadors que hi han anat a veure-la al principi “estaven un poc desconfiats”. Tot i això, defensa com “l’espectacular” treball de l’equip- dirigit per Pau Miró- ha aconseguit “desbrossar l’obra per anar més enllà”. A més a més, l’actor manifesta que “no es tracta d’un monòleg”, sinó “d’un espectacle potent” fet “des de la senzillesa i la simplicitat d’un himne a l’amor i un cant a la llibertat”. I per tal de dur més enllà el treball, s’ha “tret la part més costumista de l’època, anant a l’essència”. Un treball que compta amb un equip de més de quinze persones entre les quals es trova la cantant guanyadora d’un Goya en 2017, Sílvia Pérez Cruz, qui posa la música.

Lluís Homar, el qual s’ha reunit aquest dijous en una roda de premsa juntament amb el director adjunt de l’Institut Valencià de Cultura, Roberto Garcia, ha tingut també grans paraules per a la figura d’Àngel Guimerà. “És el nostre ‘Shakespeare’, el que ha fet és molt potent” perquè “es va endinsar en els racons de l’ànima i això és el que fan els grans autors”, hi ha exclamat. El que queda clar és que el treball de Guimerà ha tingut una gran repercussió, duent-se a la gran pantalla vuit voltes en Espanya, Alemanya, Méxic i Estats Units, i adaptant-se fins a tres óperes a partir dels textos originals.

Amb aquesta declaració d’intencions es presenta l’actor davant d’un públic popular. I és que aquest divendres hi ha programada una funció davant vora 700 alumnes d’instituts. Pel que fa a les representacions generals, divendres i dissabtes està programada per a les 20:30 hores i el diumenge a les 18:00 hores.

Es sap quan va començar a representar-se, però qui sap quan Lluís Homar deixarà la Terra Baixa. “Si em deixen no parararia de fer-la mai. Quant més la faig més m’aprope a ella”, hi assegura.