Adán Aliaga i Àlex Lora presenten el seu documental més premiat en la Sala SGAE

VALÈNCIA. La grandesa del somni americà, però també la seua decepció i tragèdia, sobrevola El cuarto reino. El reino de los plásticos, llargmetratge documental d'Adán Aliaga i Àlex Lora que es projectarà el dijous 4 de novembre, a les 18 hores, a la Sala SGAE Centre Cultural de València (Blanqueries, 6). Serà en el marc del cicle que, organitzat per la Fundació SGAE, a través del seu Consell Territorial de la Comunitat Valenciana, amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisal (AVAV), reuneix les pel·lícules guanyadores en la categoria de Millor Llargmetratge Documental en les tres edicions celebrades fins al moment dels Premis de l'Audiovisual Valencià.

L'entrada és gratuïta, però atés el protocol contra la covid-19, és imprescindible confirmar l'assistència.

Aquesta mostra, amb la qual es desitja celebrar i divulgar el millor cinema documental valencià dels últims anys, es va inaugurar el proppassat 26 d'octubre amb Experiment Stuka, de Pepe Andreu i Rafa Molés, i després de la projecció d’El cuarto reino conclourà el dimarts 9 de novembre amb The Mystery of the Pink Flamingo, de Javier Polo.

El regne dels plàstics en el cor de Nova York

Escrit i dirigit per Adán Aliaga i per Àlex Lora, El cuarto reino. El reino de los plásticos, té el seu origen en el curtmetratge The fourth kingdom (2017), amb el qual els cineastes van obtindre més d'una dotzena de premis, a més d'una nominació al Millor Curtmetratge Documental en els Premis Goya 2018 i seleccions oficials en al voltant de mig centenar de festivals nacionals i internacionals. Un recorregut semblant és el que va aconseguir el llargmetratge, amb projeccions en alguns dels més prestigiosos festivals cinematogràfics (Big Sky Documentary Film Festival, Festival de Màlaga, Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià o Xangai International Film Festival) i premis en certàmens com l'Atlanta Film Festival (Millor Llargmetratge Documental), l’Euganea Film Festival (Millor Documental Internacional) i l'Amsterdam Film Festival (Premi Van Gogh), entre altres.

El cuarto reino dirigeix la seua mirada fins a un centre de reciclatge situat a Brooklyn (a Nova York) i dirigit per una espanyola, Ana Martínez de Luco, que va fundar l'organització sense ànim de lucre Sure We Can (SWC) per a ajudar persones necessitades a mantindre viva la seua esperança en un somni americà que fins al moment sembla haver passat de llarg per les seues vides. Alguns dels membres d'aquest quart regne són René (un mexicà que encara ha menester de les reunions en Alcohòlics Anònims per a aconseguir mantindre's sobri), Walter (un guatemalenc que fabrica ulleres especials amb les quals transforma la realitat), Pier (un americà que tocava el piano en un grup de jazz i que, després de patir una depressió, va trobar la felicitat recollint llandes per a reciclar) i Eugene (un altre ciutadà americà que, en el seu cas, lluita per superar l’addicció a les drogues concentrant-se en tasques de compostatge). Tots ells acudeixen a la comunitat de SWC per a intercanviar per uns centaus les llandes i botelles de plàstic que recullen pels carrers.

“El cuarto reino sembla un d'aqueixos pesebres artesanals en miniatura que es venen dins d'una llanda. Un insospitat pesebre nascut en el cor del fem”, va escriure Elsa Fernández-Santos en la seua crítica del documental per a El País. “A través de René i dels seus existencials col·legues obsessionats amb ovnis i estreles, la pel·lícula està més a prop de la tendra ferralla de Wall.e, obra total de Pixar amb la crisi ambiental de fons, que d'un documental d'Al Gore carregat de missatges apocalíptics. Un preciós conte de Nadal perquè Greta Thunberg sàpia que enmig del regne del Trompetes, com els pobres diables d'aquest film anomenen Donald Trump, també es pot alçar un oasi de plàstic”, va concloure la periodista.