El xiquet de Xàbia, model Sorolla - P. Rosser

Buscant camps de vinyes, va arribar a Xàbia. Li van parlar de la seua terra, rica i fructífera. Grans extensions de camp amb què inspirar-se i omplir els seus llenços de dibuixos i de colors. Tenia l'encàrrec de Rafael Errázuriz, diplomàtic xilé, de fer uns panells on reproduïra tot el que té a vore amb la plantació i collita del raïm. I va pintar agricultors, grans quadros on reproduïa el seu dur treball i on el raïm és el protagonista.

Però el que a Joaquim Sorolla més li va cridar l'atenció no van ser els seus camps, sinó la mar de Xàbia, la seua costa rocosa i escarpada. Les seues xicotetes cales on les ones acaricien la riba. El color de la terra en contrast amb la Mediterrània. Les seues aigües cristal·lines. I la llum, lluminosa i clara. El va embruixar tant que va tornar diverses ocasions. Ja vorà, ara li conte.

Sorolla va arribar esgotat a Xàbia des de Dénia a lloms d'un burro. Era un 6 d'octubre (de 1896). Però conforme s'anava acostant a la localitat li anava canviant la cara. El va impressionar el paisatge. L'esforç, el cansament, havien valgut la pena.

Uns dies després, va enviar un telegrama a Clotilde, la seua dona, amb l'excitació del descobriment. “Jávea sublime, inmensa, lo mejor que conozco para pintar. Supera todo. Estaré algunos días. Si estuvieras tú, estaríamos dos meses”.

Sorolla estava habituat a les platges planes i arenoses de València on havia pintat pescadors amb les seues barques, dones i xiquets passejant per la vora de la mar… Però a Xàbia va descobrir una altra naturalesa més escarpada amb enormes cingles maltractats pel vent i platges rocoses on els pins es banyen en la mar … La seua bellesa li va cridar l'atenció. A Xàbia i els seus voltants va descobrir la seua llum reflectida en la mar, en les roques… En el paisatge. Li va impactar molt i ho va reproduir en els seus quadros.

Per a passar aquells dies va llogar una caseta, abans de pescadors, en la Caleta. A la seua dona li va escriure que: “aquí vivo solo, con un criado que me proporcionó un señor del pueblo. La casa es pequeña pero muy bonita, es solo para mí, la he alquilado para estos días que necesite hacer mis estudios”.

Va ser complimentat en l'Ajuntament i en van acompanyar a visitar el poble i els seus voltants. “Estoy muy obsequiado –escrigué Sorolla– parece que esté entre gente que me conozca de tiempo, ayer no me dejaron hacer nada, pero acompañado de la plana mayor visitamos todo el pueblo, tiene una iglesia gótica completa”. Disfruta del paisatge, no amaga les seus emocions. “¡Qué maravilla de país este!, no salgo de mi asombro, es preciso volver y pasar dos meses de trabajar firme pues hay cosas magníficas que hacer”, va escriure a la dona.

En un moment de descans, sol, assentat sobre una cadira de boga, amb el seu llenç, la seua paleta i els seus pinzells, Sorolla va dibuixar l'escena que tenia davant des de l'interior d'una casa. Enfront de la seua porta, oberta, un moll, la mar i el cap de Sant Martí al fons. En el marc de la porta, es recolza un xiquet tímid que l'observa, li somriu i es queda mirant. Va pintar eixe instant, a contraclaror, una escena que quasi és un retrat fotogràfic. És el que queda representat en El xiquet de Xàbia, un dels seus primers quadros pintats en la localitat.

Va fer diversos viatges a Xàbia. Del 6 al 14 d'octubre de 1896, pintant cinc pintures de paisatges i dibuixos per als seus panells. Del 4 al 21 de juny de 1898, 11 quadros de paisatges de Xàbia, tot i tindre una climatologia adversa i molèsties estomacals. Del 5 d'agost al 18 d'octubre de 1900 Sorolla acudix a Xàbia amb la seua dona i els seus tres fills pintant quadros relacionats amb el raïm i la pansa, imatges de pescadors i –de nou– el paisatge de Xàbia; en eixe període va pintar 35 obres. Del 10 de juliol a mitjan mes de setembre de 1905 Sorolla visita Xàbia una altra vegada amb la seua família. Continua pintant paisatges, però sobretot nadadors mostrant transparències, refracció de l'aigua i reflexos amb colors càlids; va fer 82 pintures, ni més ni menys. Llavors preparava la seua exposició de París on se'l va considerar un excel·lent pintor i va tindre reconeixement internacional. Sorolla va tornar a Xàbia el 13 de gener de 1919 per a observar de nou el seu meravellós entorn, les seues terres i la seua costa. Quasi com un comiat.

En total va fer unes 136 pintures i més de 200 dibuixos a Xàbia i els seus voltants. En concret, en el port, la caleta del Racó, el cap de Sant Antoni, la cala Tangó, la Grava, el Muntanyar, l'Arenal o el Portitxol.

Este és l'any Sorolla (1863-1923). Commemorem cent anys des de la seua defunció. “Joaquim Sorolla és conegut com el pintor de la llum i de la mar”, escriu la historiadora d'art Carmen Grau. I continua manifestant que “les persones que apareixen en els seus quadros estan sempre banyades per una llum molt intensa i brillant. Predominen colors com el blau, el lila, el rosa, el taronja o el verd, però, sobretot, el blanc. La seua pinzellada és llarga, ràpida i enèrgica. Això és així perquè Sorolla volia captar l'instant que pintava igual que si fera una fotografia”.

El Museu de Belles Arts Gravina a Alacant està fent una exposició monogràfica sobre l'art de Joaquim Sorolla amb el títol de Sorolla i la pintura del seu temps. Diàlegs i contrastos, que durarà fins al 25 de juny d'enguany. No vos la perdeu. I en tota Espanya s'estan fent exposicions, conferències, publicacions de llibres, etc, per a reconéixer el seu talent.