Huit exemples de jardins fundats en el segle XIX i oberts a tots els públics
La simetria i la profunditat són dos de les tècniques secretes que empra el disseny del jardí de l'Albarda per trampejar l'ull humà. L'empresari Enrique Montoliu va decidir als anys 90 recrear uns jardins renaixentistes a Pedreguer i ara és una bona ocasió per recrear els colors de la tardor.
Séquies i estanys als peus del Montgó són l'excusa perfecta per passar el dia a la Marina Alta, passant per Alcalalí o Xaló després de la collita del raïm.
Als peus de la Serra de Mariola, este indret gestionat per la Diputació d’Alacant recrea quatre paisatges de les comarques del sud. La zona agrícola compta amb plantacions d’arbres típics de l’Alcoià com el cirerer, la pomera, el codonyer, la perera i la noguera.
El Jardí Mediterrani està presidit per un enorme laberint de 7000 metres quadrats, on el repte és arribar a l’arbre que se situa enmig del traçat. La Zona Humida aprofita la font d’aigua natural per a generar un estany natural, mentres que el Bosc continua la pineda que després s’estén per tota la serra.
Entre el riu Segura i l’embassament de la Pedrera, Jacarilla va ser la ubicació triada pel Marqués de Fontalba per construir el seu palau. En els anys 40 la propietat va ser venuda a l’Ajuntament i ara els jardins són un amb una extensió de 20.000 metres quadrats. Es van pensar com a lloc de retir per a l’entretemps.
En entrar al jardí per la Porta dels Lleons, es pot contemplar una gran avinguda de palmeres. Mentres que al seu interior destaquen alguns punts interessants, com la gruta de la Mare de Déu de l'Almudena, feta amb pedres del fons marí, el rellotge del sol o les nombroses estàtues i fonts del jardí.
L'Estació Biològica de Torretes va ser fundada per la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament d’Ibi fa enguany vint anys. Considerat oficialment jardí botànic des de l’any passat, Torretes contribuïx a la conservació de la Flora Amenaçada Valenciana, mantenint vives un terç de les espècies amenaçades del nostre territori i constituint un punt de recàrrega d'aquestes espècies per evitar-ne l'extinció.
Però també vol preservar aquelles plantes útils, mantenint o recuperant els usos tradicionals, que poden servir de motor econòmic a través del turisme i la gastronomia local. El jardí preserva espècies úniques com les criptògames, que es reproduïxen per espores, lliris, narcisos, angiospermes, rosers i una pineda.
Entre la Serrella i l’Aitana, el riu Penàguila rega este jardí dissenyat per Joaquim Rico Soler. El terratinent del poble, descendent del bisbe de Terol en el segle XVIII, va fundar este conjunt el 1840 a la seua finca.
És una de les arquitectures més romanticistes del sud. El pavelló d’entrada és un edifici neoclàssic al voltant del qual s'ubica l'estany, el bosc, el laberint, l'ocelleria, les estàtues de Venus, el mirador i la gruta d'estalactites, elements tots presos de l’estil més singular del segle XIX.
Estos jardins representen un dels conjunts històrics més emblemàtics de l'arquitectura residencial de l'Horta d'Alacant. És un dels jardins més singulars del País Valencià, ja que es combinen tots els estils de jardí, com el francés, l'anglés i l'italià.
El jardí francés s'identifica per parterres baixos i retallats de manera simètrica. Davant la façana del palau vorem una piràmide de murta i uns xiprers en forma d'arc molt bells. El jardí anglés és d'estil romànic, amb un mosquet, dos muntanyes artificials unides per un pont, una torreta i la Casa de la Vella. Mentrestant, al jardí italià destaquen huit columnes de pedra i un laberint de xiprers on perdre's. Hi ha un quart estil que trobareu al llarg de tot el jardí, i és l'hispano-musulmà, que es caracteritza per un sistema de séquies que regava tot el terreny.
Johannes P. Klein i Johanna Schreuder van comprar una finca de tarongers 20.000 metres quadrats després de jubilar-se el 1996. Set anys després, decidiren organitzar una fundació i obrir el jardí al públic.
Amb un consum anual de 3.000 metres cúbics d’aigües residuals, els jardins estan conformats per un enorme roser, el camí de les acàcies, el Huit, el Teatre i el Laberint, el Palmerar i un arborètum, amb espècies provinents d’Àfrica, Austràlia i el Mediterrani.
Declarat el 1943 Jardí Artístic Nacional i ubicat al cor del Palmerar d’Elx, la fundació del jardí també està vinculada a famílies benestants. En este cas, el capellà Josep Castaño, que va rebre el 1894 la visita de l’emperatriu d’Àustria i Hongria, Sissi, que va batejar la famosa palmera trident com a Imperial.
Al seu interior s'ubiquen harmoniosament tot un seguit de plantes mediterrànies i tropicals, entre escultures i estanys, distribuïdes en un ambient on les palmeres, autèntiques protagonistes del jardí, li conferixen el seu aspecte particular.
També es pot gaudir de les esplèndides col·leccions de palmàcies i cactàcies, procedents de tots els racons del món, amb multitud d'espècies adaptades al nostre clima. A més de les palmeres, creixen a l'Hort del Cura altres cultius típics del Mediterrani, com llimeres, tarongers, magraners, garroferes i ginjolers, al costat d'altres de clima subtropical.
A diferents nivells, però amb solucions basades en la tecnologia, diferents col·lectius d’arquitectura es mobilitzen per atendre les necessitats post-DANA
Els actuals plans urbanístics contra el perill d’inundació han quedat obsolets han pluges tan fortes provocades per les emissions de gasos
Els actuals plans urbanístics contra el perill d’inundació han quedat obsolets han pluges tan fortes provocades per les emissions de gasos