Aquesta setmana moltes generacions de valencianes i valencians hem assistit per primera vegada en les nostres vides a un ajornament de les festes falleres. I és que poca gent per aquestes latituds concebem un mes de març sense Falles. Amb tot, la raó de l’ajornament és una causa de força major i hem d’adaptar-nos a les circumstàncies sociosanitàries del moment.
Però, a banda de qüestions de salut pública i agenda festiva, a ningú se li escapa que el shock del corona virus està tenint i tindrà un impacte a nivell econòmic en forma de vàries onades. De fet aquesta setmana les borses de valors de tot el món, amb especial menció a les espanyoles estan vivint davallades en les seues cotitzacions que no es veien des de la darrera crisi financera. Les borses de valors són molt volàtils, ja que en elles es realitzen transaccions de compra-venda valors financers en la fixació dels preus dels quals les expectatives juguen un paper fonamental. Per tant, eixes baixades abruptes als índex borsaris ens estan indicant que els mercats financers estan preveient una baixada important de l’activitat econòmica a nivell global. La següent pregunta que tothom es farà és cóm pot impactar eixa desacceleració econòmica al teixit empresarial valencià.
Començant pel principi, un factor com la pandèmia del corona virus a nivell empresarial s’ha d’analitzar com un factor de l’entorn. En aquest cas es tractaria d’un factor del macro-entorn atès que no es tracta de cap força d’un entorn competitiu concret si no d’un factor que potencialment pot afectar a tots els sectors econòmics encara que no a tots amb la mateixa intensitat. Així com l’impacte que puga tenir una alerta sanitària d’aquestes característiques es d’esperar que siga negatiu (excepte per als fabricants de mascaretes, empreses farmacèutiques i sectors comercials afins), seguint l’anàlisi PESTEL, estaríem davant d’un factor social que estaria actuant com una amenaça per a les empreses de la majoria dels sectors productius.
Si be, com els deia l’impacte no seria el mateix per a tots els sectors. La intensitat de l’impacte dependrà del volum de la reducció de la demanda derivada de l’alerta sanitària i de les possibilitats de mantenir el ritme de producció i comercialització en cada sector productiu, es a dir si l’activitat es pot dur a terme a distància (teletreball) i lliurar a la clientela sense que aquesta s’haja de desplaçar al punt de venda.
Així, per exemple, empreses que operen en sectors relacionats amb el turisme, el lleure i els serveis personals es d’esperar que es vegen més afectades per una reducció del volum de demanda atès que les seues vendes depenen fonamentalment de que la clientela es desplace per a fer ús dels serveis que presten. Mentre que empreses dedicades a altres activitats com per exemple els despatxos professionals especialitzats (enginyeria, disseny, economistes, advocats...) o les industrials és d’esperar que tinguen un impacte negatiu menor que les primeres. Tanmateix, en activitats relacionades amb el turisme, el lleure i els serveis personals és pràcticament impossible posar en marxa alguna forma de teletreball ja que la prestació del serveix requereix de la presència física de la clientela i del personal de l’empresa al lloc de prestació del servei. En contrast determinades activitats tècniques si que es poden realitzar treballant des de casa, no així les industrials o les relacionades amb l’agricultura o la ramaderia. Si bé en el cas de les activitats industrials, agrícoles i ramaderes si que es poden realitzar sense que es reduint de manera significativa la concentració de persones o augmentant la separació física entre aquestes.
Amb el que s’ha comentat abans, podríem concloure que aquells territoris en el teixit empresarial dels quals pesen més les activitats relacionades amb el turisme, el lleure i els serveis personals seran el més vulnerables a patir un major impacte negatiu derivat de l’alerta sanitària pel corona virus.
A la taula 1 que hi trobaran a continuació tenen l’evolució de les empreses per sector entre els anys 2012 i 2019. Les dades procedeixen de la informació del Directori Central d’Empreses (DIRCE) que facilita l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Com es pot observar a la taula 1, el teixit empresarial valencià està fortament orientat al sector serveis ja que durant tot el període 2012-2019 el percentatge d’empreses que operen al sector serveis, el comerç, transport i l’hostaleria superen el 80% del total mentre que les que es dediquen a la indústria pateixen una reducció en el seu pes relatiu lenta i constant. Amb aquesta especialització del nostre teixit empresarial, és d’esperar que l’impacte negatiu de l’alerta sanitària les empreses del nostre territori siga superior que a altres territoris menys dependents de la prestació del serveis lligats al turisme, el lleure i altres serveis personals.
En contrast, aquest shock del corona virus podria ser una oportunitat per a algunes empreses que operen en clau de proximitat des de àrees rurals i que basen el seu model de negoci en la comercialització on-line dels seus productes.
En tot cas la dependència del nostre teixit empresarial de les activitats turístiques i de lleure posa en una situació de fragilitat l’economia valenciana cada vegada que hi ha algun tipus de shock, ja siga financer com en el passat o sanitari com actualment. És la tasca pendent de la política econòmica valenciana des de fa molt de temps.
