Joan Seguí, nou director de L'Etno - Álvaro Devís

VALÈNCIA. L'Etno completa el seu relleu. Joan Seguí és el nou director del museu, després de la recent jubilació de Francesc Tamarit, el passat mes d'octubre. En el cas de Seguí el museu li és més que familiar, ja que n'ha estat lligat des de fa anys: ja va dirigir el museu entre el 2008 i el 2014, i des de llavors va continuar com a conservador i va ser part responsable en el disseny de l'actual exposició permanent, No és fàcil ser valencià o valenciana.

El nomenament ja s'ha fet efectiu, segons han confirmat fonts oficials. El procés s'ha fet mitjançant una convocatòria pública de provisió de plaça funcionarial sense límit temporal

Seguí, en conversa amb Culturplaza, ha reconegut el paper de l'anterior director i ha explicat que "inevitablement, havent estat lligada tota la meua vida professional a este museu, la nova etapa es presenta amb certa continuïtat". En tot cas, també destaca que "m'agrada estar molt al dia dels museus d'etnologia. El projecte que he presentat s'enganxa molt bé amb allò que s'està fent en ells hui en dia. També vull aportar novetats tant en la programació com en la gestió”.

Començada a finals de la dècada dels 80, la col·lecció de L'Etno està "consolidada", però Seguí apunta al fet que el repte continu "no és el de créixer i construir una gran col·lecció sinó el de pensar molt bé què volem col·leccionar; és un problema general de la nostra societat, que produïx una quantitat salvatge d'objectes culturals, tant com se'n desfà. La gestió i la conservació de la col·lecció té un cost de diners públics i, per tant, hem d'estar atents i preguntar-nos, per exemple, si hem de col·leccionar telèfons mòbils".

En tot cas, tant el museu com la col·lecció es troben en una bona situació. "Des dels museus mai deixarem de demanar més recursos, però Francesc Tamarit ha fet una faena extraordinària i el pressupost de L'Etno ens dona marge per a tindre un paper de referència en el nostre entorn. L'equip de L'Etno és molt bo, i el museu té la seua posició —recentment ha estat nominat als premis EMYA a millor museu europeu de l'any— perquè se l'ha treballat, però si no hi haguera una aposta institucional i no tinguérem els recursos, tampoc hauríem arribat on estem", resumix.

També sobre els espais, el nou director opina que "sempre ens agradaria tindre'n més", i en este cas, juga un paper important el fet d'haver de compartir edifici amb el de Prehistòria i l'agenda de La Beneficència: "Encara que no ho parega, compartir l'espai bufa a favor nostre perquè es generen també sinergies. Si a vegades les sales es queden xicotetes, s'ha de posar l'accent en les activitats complementàries”.

De totes maneres, cal recordar que L'Etno no només ha d'encaixar la seua activitat en unes poques sales. Per una banda, hi ha iniciatives que s'han anat consolidant en l'agenda cultural i que ja són "indispensables". Un exemple clar és Espanta la por, "un èxit indispensable que se'ns ha anat de les mans. Ho dic de manera positiva, tant de bo se'ns anara de les mans l'èxit de moltes altres propostes". Etnomusic, que ja complix dos dècades, també ha experimentat un creixement important en les darreres edicions.

Per altra banda, L'Etno no se centra, ni des de la conformació del seu objecte d'estudi ni en la seua proposta programàtica, en la ciutat de València: "La cultura popular valenciana és amplíssima i no tindria sentit fer-ho així. L'Etno és un biaix que ha de mirar als pobles. No som el museu de l'exposició, som el museu de la difusió", determina Seguí.

Dos propostes concretes: el museu accessible i el museu terapèutic

Culturplaza demana al nou director que projecte algunes de les seues propostes presentades per a accedir a la direcció per tal d'entendre millor algunes de les noves línies d'actuació. Una d'elles consistix en "la implicació de la institució en concebre's com a museu social. A més de les funcions clàssiques, ens hem de preocupar per llançar projectes d'accions que impliquen a la societat. Per exemple, en qüestions de salut o benestar”.

En este sentit, Seguí vol explorar, com ja es fa en altres museus arreu del món, el potencial que tenen els objectes de la col·lecció de L'Etno com a activadors de la memòria en persones que pateixen, per exemple, alzheimer. Això sí, "s'ha de fer de manera rigorosa i en col·laboració amb entitats".

Un segon projecte és el de la col·lecció permanent. "El més habitual seria canviar l'exposició permanent cada deu anys, però jo soc partidari de no esperar tant. L'exposició permanent és l'aparador definitori de la institució. És important estar contínuament pensant-la i organitzant-la. En esta nova exposició ja ho vam tindre en compte i hi ha espais reservats per a poder actualitzar-se o poder fer diferents intervencions museogràfiques".

Sobre l'altra part de la col·lecció, la immensa majoria que es troba als magatzems de Bétera, Seguí projecta la idea que es renoven i es modernitzen amb l'objectiu d'obrir-los a la ciutadania "i que la gent els puga visitar". Ja hi ha alguna experiència similar en Europa, i en l'àmbit estatal, a Sant Sebastià: una oportunitat de fer la col·lecció més accessible.