La companyia La Valenciana actualitza a Lope de Vega amb la pilota com a protagonista

VALÈNCIA. A València, un ban reial amenaça amb extingir el joc preferit del poble: la pilota a mà. Mentres les classes populars patixen la prohibició als carrers, la noblesa i part del clergat resguarda la pràctica als patis dels palaus. En un d'eixos refugis nobiliaris viu Leonarda, una dona viuda que, fugint de nous pretendents, ha tancat les portes de sa casa per a gaudir en la intimitat de les seues dos passions: les lletres i el joc de la pilota. Així és com La Valenciana recupera, al crit d'un «Va de bo!», un dels grans clàssics de Lope de Vega. La viuda valenciana és el primer muntatge d'una companyia fundada a Madrid per un grup d'actrius i actors valencians i que tornen per a estrenar-la en el Teatre Rialto, del 30 de març al 2 d'abril.

L'obra va nàixer com a punt de trobada entre les dos ciutats, un camí d'anada i tornada que ja va realitzar el mateix Lope de Vega: un madrileny que va emigrar a la vora de la Mediterrània. L'autor d'esta versió i director de l'obra, Adrián Novella (El xiquet que volia una falda escocesa, Els nuvis), es va proposar el repte doble d'actualitzar i valencianitzar el text original. Així, els versos de Lope es fonen amb Estellés i la banda sonora harmonitza el segle XVII amb el XXI.  

I en el centre de l'obra està Leonarda, interpretada per Mar Mandli, una viuda que rebutja acceptar un altre home a sa casa, excepte potser al pilotari Camilo, en la pell del qual trobem a Jorge Silvestre. Raquel Molano (com Júlia), Antonio Lafuente (Otón) i Joan Isern (en el paper de Floro), completen l'elenc. En el text es filtra el propi relat de la companyia, ja que a la València de La viuda valenciana molts nobles se n'han anat a Madrid, mentres que Leonarda es resistix a abandonar el Cap i Casal tant com a acceptar els marits que li imposa la seua família. Si la protagonista de Lope era una dona empoderada, esta nova heroïna de La Valenciana assumix el control absolut del seu destí.