VALÈNCIA. L'extinta Canal 9 va trobar un munt d'audiència en els programes Autoindefinits o Socarrats (o, almenys, un sobresalt en la línia decadent en l'atenció dels últims anys). Dues produccions d'Albena per a la televisió valenciana per les que, malgrat els seus més de 20 anys d'èxits al teatre, encara són recordats a tot el territori valencià. Però esta vegada Toni Benavent i Carles Alberola -director i productor, amb la col·laboració de Nakamura Films- ho tenen clar: "bona part del públic de Açò és un destarifo reconeixerà l'humor i el ritme dels esquetxos de programes anteriors, però ara sí, el format és molt possible que tinga un major consum en línia que fins i tot pot superar el de la televisió a casa ".
Açò és un destarifo és una de les sèries més ambicioses de la nova televisió pública valenciana, À Punt. Divendres passat concloïa el rodatge que ha mantingut durant sis setmanes a 16 actors i més de 30 professionals de l'audiovisual rodant (a més d'una important preproducció i, ara, postproducció). Una filmació amb dues unitats simultànies en el poble de Sant Isidre de Benaixeve, una d'eixes poblacions de pantà tan recent (1957) com enigmàtica. Diferents espais de la població, des de la farmàcia a la biblioteca passant per la majestuosa Masia Moroder s'han convertit en els platós d'esta producció que inclou una sitcom i un noticiari satíric. Són només dos exemples que Alberola i Benavent veuen amb una clara vocació per obtenir audiència a través de la plataforma d'À Punt en línia i (incògnita) a través dels acords partnership amb YouTube.
Tots els productors d'esta gran producció còmica posen en valor la selecció dels professionals: "saber configurar els equips artístics i tècnics i reunir gent amb la que siga fàcil treballar, capaç d'entendre aquest llenguatge d'humor del esquetx que necessita tanta contundència i precisió, és la part fonamental perquè estes setmanes de rodatge hagen sigut productives i, sobretot, divertides ". La veritat és que Albena i Nakamura s'han envoltat de guionistes de reconegut prestigi, cinc dels quals ja havien treballat en les produccions televisives citades. Amb la incorporació del veterà Pasqual Alapont, cinc dels sis membres de l'equip principal de guió són Toni García, Antonio González, José Carralero, Noelia Martínez i Juli Disla.
Amb 20 escriptors externs més com a suport puntual, els textos acaben coordinats pel propi Alberola i grapejats pels actors. Alfred Picó, Isabel Requena, Juli Cantó, Cristina Garcia, Josep Manel Casany, Ramon Ródenas, Inma Sancho, Núria Herrero, Bruno Tamarit, Ferran Gadea, Rebeca Valls, Vanessa Cano, Verònica Andrés, Laura Pellicer, Manuel Mestre i Carles Sanjaime componen un elenc que té molt a veure amb la posada en escena. Estes seran les cares conegudes d'un programa que busca la penetració mitjançant també l'emissió online que s'espera amb candeletes (possiblement, avançat l'estiu en este cas) des de Burjassot. Des d'allà comenten que serà "molt possiblement" la primera de les grans produccions de ficció disponibles per a emissió.
Alberola valora com "una cosa molt positiva que la gent puga triar el que veu". Lamenta que, en gran mesura, els esquetxos del passat dels programes amb la marca Albena no tingueren eixa oportunitat donat que Radiotelevisió Valenciana no es va saber orquestrar mai amb els partnerships i plataformes de gran accés com YouTube. Eixe és ara l'espai on alguns dels seus vídeos acumulen desenes de milers de visites. Plataforma que inclou continguts de pràcticament totes les televisions espanyoles generalistes i que en algun cas -com el de TV3- tenen acords específics de continguts (per freqüència i difusió). Els continguts ja han estat treballats per generar públics en aquesta realitat del consum televisiu.
Sant Isidre de Benaixeve, poble que bé podria albergar un remake a la valenciana de ¿Quién puede matr a un niño? (Narciso Ibáñez Serrador, 1976), s'ha convertit en un escenari natural per l'ambiciós rodatge d'Albena i Nakamura. Amb la producció del propi Benavent, Jordi Llorca i Joan Carles Dauder, els actors s'han mogut com peixos a l'aigua a la impressionant Masia Moroder. L'edificació de principis del segle XX que va acollir a la família italiana 'importada' a l'entorn de Montcada és l'escenari de la pel·lícula que Albena ultima per a la seua estrena a hores d'ara.
Açò és un destarifo es compon de 13 capítols de 50 minuts en la seua primera temporada. Serà emesa en prime time i combinarà un humor intergeneracional i sense significació territorial amb alguns altres esquetxos que furguen en el caràcter dels valencians. En este últim tret abunda especialment la ficció composta per dos famílies els cognoms no són casuals: els Fuster i els Fabra. La sitcom és una mostra de com l'humor, en este cas, no tindrà arrelament en l'actualitat política valenciana, però sí en la vessant social.
