Carmen Agulló ofereix una ponència pel 150 aniversari dels estudis femenins de Magisteri

VALÈNCIA. La professora Carmen Agulló oferirà una conferència al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València amb motiu del 150 aniversari dels estudis femenins de Magisteri a la ciutat de València, el 5 d’octubre a les 19 hores. La xarrada, que serà presentada per la mestra i professora de magisteri Adela Costa, s’emmarca en les activitats de l’Escola  Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Igualtat.

El 5 d’octubre de 1867 s’inaugurava l’Escola Normal de Mestres de València amb el suport de la Universitat de València, l’Ajuntament i la Diputació Provincial. “L’Escola va ser molt més que una escola de mestres, perquè fins a 1910 les dones no es podien matricular en una institució d’educació secundària, ni en la universitat, sense el consentiment de l’autoritat competent, a diferència dels homes, així és que l’Escola va ser el primer projecte públic i no religiós en què les dones, després d’acabar l’educació bàsica, es podien matricular lliurement per cursar estudis de Magisteri i també per tenir estudis paral·lels als secundaris, perquè no totes van acabar sent mestres”, explica la professora Agulló.

Al llarg de 150 anys, aquesta institució pública, seglar i, a l’origen, de caràcter específicament femení, ha format les mestres que han educat les dones a les escoles valencianes. Convertida avui en Facultat de Magisteri, és pertinent recordar les seues professores, valorar-ne les aportacions pedagògiques i analitzar-ne la incidència en la societat com la institució educadora del conjunt de les dones valencianes.

Carmen Agulló Díaz és llicenciada en Psicologia i en Filosofia i Ciències de l’Educació, i doctora en Pedagogia. Professora titular del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de València, exerceix la seua docència a les Facultats de Filosofia i Ciències de l’Educació i de Magisteri, a València i Ontinyent.

La seua tasca investigadora se centra a recuperar la història de l’educació de les dones, la història de l’educació del País Valencià (Segona República i franquisme) i la recuperació del seu patrimoni historicoeducatiu. Entre les seues publicacions hi ha Mestres valencianes republicanes, La depuración del magisterio valenciano i Una escuela rural republicana, amb el professor Juan Manuel Fernández Soria; La renovació pedagògica al País Valencià, amb el professor Alejandro Majordom, i Antonia Maymon. Anarquista, maestra, naturista, amb Pilar Molina. També ha col·laborat en el documental Las maestras de la República, dirigit per Pilar Pérez Solano. És vicepresidenta de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’Institut  d’Estudis Catalans, i ha sigut guardonada amb el premi a la trajectòria individual d’Escola Valenciana 2016.

L’acte s’inscriu en les activitats de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, en què participa Presidència de la Generalitat, l’Ajuntament de València, la Conselleria de Transparència i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut  Alfons el Magnànim, l’Escola Europea d’Humanitats i Caixa Popular.