Foto: PRATS I CAMPSVALÈNCIA. L'assagista Antoni Martí Monterde, el poeta Carles Mulet, l'escriptor Salvador Company, i les dramaturgues Neus Nadal i Queralt Riera han estat declarats els guanyadors dels 47 Premis Octubre d’assaig, poesia,narrativa i teatre.
El jurat que ha atorgat el Premi Joan Fuster d’Assaig estava format per Marina Garcés, Txema Montero, Javier Pérez Royo i Josep Ramoneda. L’obra guanyadora, Les ciutats de lluny de Josep Pla, d’Antoni Martí Monterde, ha estat escollida entre un total de 22 originals presentats. Els membres del jurat han valorat “l’excel·lent retrat que s’ofereix del paisatgista Pla, que combina una escriptura de poètica de viatge amb una sociologia sobre la ciutat”.
El jurat que ha atorgat el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia estava integrat per Vicenç Altaió, Anna Ballbona, Isabel Garcia Canet, Jordi Marrugat i Ricard Mirabete. L’obra guanyadora, Naixement d’Islàndia, de Carles Mulet, ha estat escollida entre un total de 111 originals presentats. Els membres del jurat han valorat que “és un cant a la pàgina en blanc, a l’illa d’Islàndia com a símbol del naixement del cosmos i del llenguatge i, al mateix temps, de la seva destrucció com avui s’esdevé”.
El jurat que ha atorgat el Premi Andròmina de Narrativa estava compost per Borja Bagunyà, Anna Moner, Esteve Plantada, Marina Porras i Joan Todó. L’obra guanyadora, Fons de formes, de Salvador Company, ha estat escollida entre un total de 94 originals presentats. Els membres del jurat han valorat “l’aposta experimental i la precisió en la contrucció dels textos. També en destaca la reflexió sobre com la manera de narrar és un acte polític”.
Finalment, el jurat que ha atorgat el Premi Pere Capellà de Teatre el formaven Abel Guarinos, Joan Guasp, Carme Planells i Aina Tur. Un jura tque ha decidit concedir-lo ex-aequo a dues obres: Salvatges, de Neus Nadal, i L’amor (No és per mi va dir Medea), de Queralt Riera, que han estat escollides entre un total de 78 originals presentats. Els jurats han valorat de Salvatges que “l’autora genera un correlat entre la natura i l’ànima de les seves protagonistes amb una gran força dramatúrgica”. Mentrestant,sobre L’amor (No és per mi, va dir Medea) n’han destacat “la profunditat literària, la força poètica i la capacitat de suggerir la tragèdia vital de la seva protagonista”.
