Centenars de cartells per a una Espanya en guerra

VALÈNCIA. El 23 de juliol de 1936, tan sols cinc dies després de l'inici de la Guerra Civil, la Direcció General de Belles Arts crea en Madrid una corporació per salvaguardar el patrimoni artístic, bibliogràfic i documental espanyol davant d'un "perill de ruïna, pèrdua o deteriore" d'obres. Així, la Junta de Confiscació i Patrimoni del Tresor Artístic es converteix en germen de diverses agrupacions que es van formar en l'Espanya republicana, coordinades per una Junta Central establida a València. Igualment, un any més tard, intel·lectuals de tot el món es van donar cita en el segon Congrés Internacional d'Escriptors per la Defensa de la Cultura. En un panorama sociopolític on la crispació i el conflicte quedava patent a cada costat del país, resultava necessari recordar la importància que adquireix la cultura davant actes violents.

Una complexa i dura realitat que a més es va fer més visible en el Pavelló Espanyol. En tan sols sis mesos es va construir un edifici que volia mostrar al món el que estava ocórreguen a l'Espanya del 37, per tal de cercar el suport de les potències aliades a l'alliberament de la població enfront de la sublevació de l'exèrcit. Tota l'obra que reunia aquelles parets va servir a l'hora per a mostrar les seues millors produccions culturals a l'Exposició Internacional de París. D'ací neixen pintures com el Gernica de Picasso; El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella d'Alberto Sánchez Pérez; la Fuente de mercurio d'Alenxander Calder; o El Payés catalán en rebeldia de Joan Miró.

I és que, si bé és cert que el període d'entreguerres sol ser una època complicada per artistes que veuen amenaçades les seues creacions, també és un moment de màxima esplendor especialment per il·lustradors que troben amb els cartells una eina amb la qual visibilitzar els seus propis ideals o els de partits polítics i organitzacions. Del dissenyador polonès Mauricio Amster, al pintor madrileny Arturo Ballester, i els valencians José Bardasano, José Espert Arcós i Josep Renau. Tots varen contribuir a la creació d'una gran producció de cartells gràfics sobre la Segona República i la Guerra Civil.

Seguint aquesta corrent artística, Vinaròs ha preparat, dintre del cicle de Conferències a la Seu del Nord de la Universitat Jaume I, la mostra Cartells per a una guerra on s'analitzaran al voltant d'un centenar d'obres creades tant per autors anònims com pels anteriorment anomenats. L'acte tindrà lloc aquest dijous 5 d'abril a les 19:30 hores.

L'historiador i crític d'art Manuel García serà l'encarregat de conduir la conferència al voltant de reflexions generals sobre les arts visuals durant la guerra. A més, per al ponent resulta necessari recordar el treball "poc reconegut" d'un centenar de dibuixants, escultors i dissenyadors gràfics que "s'ocuparen de la propaganda gràfica" del país. Les obres provenen del Archiu Històric Nacional de Salamanca, la Universitat de València i la Biblioteca Nacional de Madrid.

"La República Espanyola va suposar un impuls per al llenguatge renovador a través del dibuix, el disseny gràfic i el muntatge. Una nova era on hi havia quantitat de possibilitats per a les diferents expressions artístiques. Tant de bo, en el primer terç del segle XX la part més creativa del nostre art- com Picasso, Miró o Dalí- immigra a París. És per això que cal fer valdre tot el cartellisme que es va originar arran aquest període", manifesta Manuel García.

Els hi havia d'activitat militar, reclutament i mobilització, de consignes de guerra, amb missatges ideològics i els que es referien a la intervenció estrangera. També sobre les despeses i el treball que suposava l'enfrontament, caricatures de personatges o grups del bàndol contrari, però a més, els dedicats a una crida a la solidaritat i l'ajuda, a la protecció dels xiquets i els dedicats al paper de la dona. El cartellisme no sols va suposar un dels moments més massius de manifestació d'art, també va ser un clar reflex de les idees i sentiments que persistien als carrers.