Hi ha locals als que u aplega sense saber prèviament que ho faria, i quan es troba allí i veu que encara queden xicotets paradisos on oferixen plats amb honestedat, sense virgueries i sense sobrepreus, si una cosa té clar és que el seu deure és explicar-ho
Corren temps en els quals a València tenim restaurants amb gastronomies de qualsevol part del món. També són temps en els quals, si ens deixem portar pel primer que veiem, és molt fàcil que acabem amb la sensació que no era això al que havíem vingut. És per això que sempre els dic als meus amics que València està bé, mola, no te l'acabes, però que val la pena eixir, buscar per la perifèria, anar més enllà. Més. L'interior també existix. Encara que hui em quede en la costa, a la platja de l’Almardà, en terme de Sagunt. En Casa Ruiz.
Casa Ruiz és el típic restaurant que ha crescut mirant a la mar. Accedixes a ell per un carrer asfaltat, avances uns metres, arribes a la barra, amb dos passes més et veus a la mitat de la sala, ja amb les taules preparades, seguixes una miqueta i ixes a la terrassa, més taules, sol, llum, aire net, el paradís en forma de paisatge de litoral. Segurament, esta descripció els haja recordat alguns restaurants del passeig de Neptú, a la platja de la Malva-rosa. Sí. Però eliminem de l'equació allò chic, l'espectacularitat en la decoració, el brillibrilli. I cenyim-nos al menjar.
En Casa Ruiz la cuina és mediterrània i marroquina i, sobretot, autèntica, és a dir, de receptes que passen de generació en generació. La família Ruiz Rochina va obrir les seues portes en 1974 i dos dècades després, en 1998, les germanes Teresa i Ana Ruiz Rochina, junt amb el seu marit, Nour el Yakin Boukojaa, van prendre les regnes i van ampliar la carta amb part del receptari tradicional del Marroc. I clar, quan u es fa una composició de tot açò que acabe de contar, pensa en el cuscús i la paella, plats amb segell d'origen inconfusible.
Ací les elaboracions amb arròs són les indispensables i les racions abundants, com a casa: paella de pollastre i conill, de marisc, arròs a banda, arròs negre… I el mateix val per als plats marroquins: cuscús de corder i de pollastre (també oferixen un de llamàntol) i, apunten este nom: tajín ambrosia (de corder), que resulta ser un plat superior i inabastable.
Hi ha més plats, més tapes, més peix, més marisc, més que suficient. No em diguen que no els agradaria eixir de València i arribar fins a la platja de l’Almardà i assentar-se en una de les taules de Casa Ruiz i després contar que han menjat bé, sense sentir-se enganyats, i mirant, a més, el paradís.
Avda. d'Itàlia, 76, platja de l’Almardà, Sagunt
Telf. 962 60 81 89