Roberto García: "l’IVC és l’únic teatre públic que sempre celebra castings per a la tria dels actors"

VALÈNCIA. L’Institut Valencià de Cultura ha presentat aquest matí la seua nova producció Alexandria, la primera de les sis produccions que s’estrenaran al Teatre Rialto de València al llarg de la temporada 18/19, en la que han valorat com "una aposta sense precedents per la producció pròpia". Un total d'onze espectacles de producció pròpia es presentaran als teatres de l’IVC de Castelló i Alacant, pels quals s'han contractat vora 90 intèrprets i els seus respectius equips artístics. 

Aquesta dada li ha servit a Roberto García, director adjunt d'arts escèniques, per a diferenciar-se d'altres organismes com el Palau de les Arts o el Teatre el Musical, que s'han vist envoltats en polèmiques a partir de la contractació de figurants amateur per part del primer i del rumor desmentit de que el segon anava a repetir la mateixa fórmula: «l’IVC és l’únic teatre públic que sistemàticament celebra castings i audicions per a la tria dels actors i actrius de totes les produccions», reponent així a la demanda de la Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana i la Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians.

Altre aspecte que ha destacat Roberto García és la qüantitat de veus femenines que ompliràn la programació del Rialto aquesta temporada: tres dels sis espectacles seran dirigits per dones i tres per homes i dels sis textos cinc són d’autoria femenina. Ja a nivell temàtic, totes les produccions giraràn al voltant del concepte d'identitat a partir de diferents angles. On si hi haurà unitat serà en la línea estètica, ja que els cartells de totes les obres els ha confeccionat el dissenyador Jaume Marco.

Alexandria, un collage sobre la nostra identitat digital

Alexandria, l’espectacle escrit per Guadalupe Sáez i Mertxe Aguilar, dirigit per Juan Pablo Mendiola i interpretat per Victòria Salvador, Jaime Linares, Cristina Fernández Pintado, Mertxe Aguilar i Victòria Mínguez, presenta un puzzle d’històries plenes d’intensitat dramàtica que toquen temes tan candents com el restre que deixem en la xarxa, el tràfic de dades i la difusa frontera entre veritat, mentida i manipulació en xarxes socials i plataformes digitals. L’espectacle, de gran potència visual, juga amb tècniques de vídeo-mapping per tal de reflectir el món multi-plataforma en què estem immersos. 

Segons a remarcat l’equip de l’espectacle, s’ha tractat d’un treball horitzontal, en el sentit que el director ha estat en tot moment en contacte amb les autores mentre aquestes escrivien el text i aquesta proximitat ha generat unes sinèrgies molt enriquidores per al resultat final. 

També han senyalat que és un espectacle complicat d’interpretar a l’escenari conviuen amb els actors set càmeres que graven en directe i els actors han de realitzar una actuació que està entre el teatral i el cinematogràfic, en un escenari molt complex i amb molts llenguatges diferents convivint. 

Amb Alexandria es posa en marxa el projecte Habitem el Rialto, un ambiciós projecte de desenvolupament d’audiències que crearà una comunitat d’espectadores i espectadors fonamentalment jove connectada amb el processos de creació i exhibició de les diferents produccions. 

Habitem el Rialto busca crear públics actius i ja s’està desenvolupant en diferents àmbits, com ara Instituts d’Educació Secundària, Universitat de València, Escoles d’Art Dramàtic i col·lectius juvenils. El projecte generarà dinàmiques actives, experiències col·laboratives i activitats connectades amb els espectacles, a més de l’ocupació del Rialto com a un espai d’encontre i de vida soci-cultural més enllà de la seua funció de sala d’exhibició de muntatges.