De Nova York a Londres, passant per Elx: així podria transformar-se el llit del Túria a València - Carlos Pastor

VALÈNCIA. La geografia de les ciutats no és cap desig capritxós. Els rius, el litoral o les muntanyes marquen la seua destinació. Alacant, Dénia o Peníscola són fortaleses inexpugnables a peu de platja. València aprofita els meandres del Túria abans d’arribar a la mar. Castelló està enmig de la Plana i només el seu Grau estava exposat a l’hostilitat climàtica i pirata del Mediterrani, mentres que Alcoi o Ontinyent van aprofitar el Serpis i el Clariano per fer moure la seua indústria.

Però els accidents geogràfics no condiciones només la gènesi de les ciutats. També són palanques de transformació i es convertixen en les seues icones. Rio de Janeiro no s’entendria igual sense les muntanyes a peu de platja —una geografia gens usual—, igual que totes les capes de París es condensen al voltant del riu Sena i els gratacels de Nova York es reflectixen sobre la badia del Hudson.

1. Riu infinit

Precisament al Central Park van aprofitar un concurs d’arquitectures utòpiques per replicar un escenari que a València tenim i no aprofitem. Enfonsar trenta metres avall el parc central de Manhattan i rodejar-lo d’espills era la proposta de New York Horizon dels arquitectes Yitan Sun i Jianshi Wu.

“Central Park va ser tan bellament dissenyat que la gent hui en dia passa per alt el fet que en realitat es tracta d’un lloc artificial construït sobre un paisatge accidentat”, apunten els arquitectes. Recuperant la filosofia de Frederick Law Olmsted, paisatgista del Central Park, “la seua visió va desapareixent lentament a mesura que els gratacels continuen pujant més que mai al voltant del parc”.

Enfonsant-lo trenta metres i rodejar-lo d’espills permetria recuperar l’horitzó original de la ciutat quan no hi vivien humans. Però a València, el Jardí del Túria ja és un espai semiocult. Només la canòpia dels arbres es deixa vore per les avingudes de la vora esquerra i dreta. Però a l’altura del llit vell, no hi ha rastre de cotxes, soroll, fum i a voltes fins i tot ni edificis. Un oasi enmig de la ciutat que es podria fer infinit si quedara revestit d’espills.

2. Riu trenat

L’orografia del riu és una oportunitat, però també pot suposar un obstacle. Encara que desenes de ponts connecten el riu de vora a vora i de la part inferior a la superior, el Llit Vell podria ser més amable, especialment amb les persones amb mobilitat reduïda. A Elx, l’estudi alacantí d’arquitectura Grupo Aranea va proposar trenar el barranc que forma el Vinalopó per reparar el trencament que suposà la canalització del riu als anys 60.

“Vam proposar un sistema que permet adaptar-se a les complexitats geogràfiques i administratives que planteja el barranc del Vinalopó, per a fer-lo més accessible i multiplicar l'ús públic dels vessants escarpats”, apunten des de l’equip coordinat per Francisco Leiva i Marta Garcia Chico.

 “El sistema demostra la seua flexibilitat ajustant-se mitjançant un procés participatiu que va reunir durant un mes ciutadans i col·lectius d’Elx. Els punts principals a connectar, les zones d'especial interès, els recorreguts més sol·licitats, una gran col·lecció d'usos desitjats… van ser incorporades al projecte i van començar a definir el trenat”. Una operació que podria conjugar la positiva sensació d’aïllament que té el riu amb el seu paper vertebrador de la ciutat.

3. Riu far

El recolliment que suposa la diferència d’altura entre el riu i la ciutat no sempre és una fortalesa. També dóna sensació d’inseguretat, especialment baix els ponts. Una situació de foscor i acústica que podria aprofitar-se. Alguns dels ponts poden convertir-se en piscines, espais d’exposició i fins i tot teatres improvisats.

Però en qualsevol cas, també poden convertir-se en icones de la ciutat. A Londres fa dos anys que els ponts del riu Tàmesi van renovar la seua il·luminació després d’un projecte dissenyat per díhuit equips interdisciplinars amb criteris comuns. 

“L'obra dona vida a aspectes de la ciutat que, d'altra manera, s'amaguen a la foscor. En lloc d'inundar el riu amb llum, crida l'atenció sobre els ponts sobre el Tàmesi, la seua relació entre ells i amb els barris que connecten a banda i banda”, apunta Leo Villareal, el coordinador del programa. “Illuminated River està transformant el Tàmesi per la nit, oferint una experiència cultural que és a l'aire lliure, de vista lliure i accessible per a tots. Sense entrades, esta instal·lació monumental oferix al públic l'oportunitat de gaudir de la bellesa arquitectònica dels ponts de Londres i entendre la seua relació amb el riu que fluïx davall d'ells”.