Tercera Setmana acull 'Y los huesos hablaron', un obra per traure a la llum la memòria oculta

VALÈNCIA. La penúltima jornada del Festival Tercera Setmana resulta "una oportunitat" per a donar una ullada a l’escena teatral de la resta de la Península. Dos muntatges andalusos i un català conviuen en la programació d’aquest dissabte 16 de juny, amb la memòria, d’una manera o d’una altra, com a eix argumental. Y los huesos hablaron, de la gironina Societat Doctor Alonso; i els sevillans Sennsa Teatro Laboratorio amb Dead Hamlet, i Gero Domínguez amb El Afilaó, són les tres propostes escèniques que es podran gaudir durant el dia.

'Y los huesos hablaron', la recuperació de la memòria

"L’oblit és usat pels estats en pro d’una suposada estabilitat política. La història recent del nostre país n’és un bon exemple per a Y los huesos hablaron (Sala Off, 19:00h), de la companyia Societat Doctor Alonso, espectacle que empra la figura del desenterrador com a motiu conductor: traure a la llum les paraules que amaguen vergonya i veritat", manifesta l'organització des d'un comunicat. Les respostes del cos juguen un paper important en aquest muntatge que conjuga teatre documental, corporal, poètic i el valor de la paraula justa.

La companyia dirigida per Tomàs Aragay (director de teatre, dramaturg i coguionista habitual del cineasta Cesc Gay) i Sofia Asencio (ballarina i coreògrafa) construeix un llenguatge basat en el concepte del desplaçament: situar una cosa fora del seu lloc per a indagar de quina manera modifica el llenguatge. D’aquesta manera, generen un discurs poètic que qüestiona la percepció de la realitat. En Y los huesos hablaron han partit de tallers i residències a Espanya i Mèxic. Aquest camí de recerca en les seues obres els ha portat per centres penitenciaris, col·laboracions amb l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i excavacions arqueològiques, entre moltes altres sinergies.

'Dead Hamlet', el Shakespeare més físic i ballat

Dead Hamlet (Teatre Micalet, 21:00 hores), de Sennsa Teatro Laboratorio, és una versió lliure per a teatre físic i dansa expressiva inspirada en Hamlet, de Shakespeare. José Manuel Mudarra dirigeix un elenc d’actors que tracta de representar els valors d’aquest gran clàssic. Venjança, traïció, deslleialtat, poder, desig, bogeria, honor… El turment del protagonista és un avís per a entrar en acció: viure o morir?, rendir-se o lluitar? Els moviments biomecànics en escena juntament amb el cant i la interpretació "tenen una gran potència energètica", assenyala el festival. "No estem davant l’enèsima representació del drama, sinó davant d’una trencadora translació on la metàfora pren el poder", afegeixen. Dead Hamlet participa el proper mes de juliol en el  Festival d’Avignon.

Sennsa Teatro Laboratorio és una companyia internacional que busca la corporeïtat dalt de les taules. Un laboratori d’investigació resident en el teatre Salvador Távora de la Cuadra, de Sevilla, que combina text, dansa, acrobàcia o cant als seus muntatges. Antígona (2006), La lección (2007), La arena, el cuchillo y la luna (2009), Máquina Hamlet (2013) o Las Bacantes (2014) són, des de la fundació de la companyia en 2006.

'El Afilaó', ballar per a no perdre les tradicions

Coreografia i ball, i una vella bicicleta amb una aparell d’esmolar a la part de darrere són els elements que componen El Afilaó (12:00h, Octubre Centre, i 18:00h, Torres de Quart). La creació del malagueny Gero Domínguez és un homenatge als treballs tradicionals que s’esfumen en un món cada vegada més globalitzat, al igual que la memoria. Un ofici que ens transporta a la infància, al nòmada ple de sons sibilants que s’afanya per allargar la vida dels nostres objectes i fer perdurar l’arrelament. 

En 2011 el ballador i coreògraf Gero Domínguez (format al Conservatori Professional de Dansa de Sevilla) funda una companyia pròpia creant, des d’aleshores, muntatges com FundaMetalmente Flamenco, Carbón Punta y Tacón, Vanguardias y Retaguardias, #ExperimentoNº1, Estrambótico o El Afilaó, que l’han dut per festivals de tota Espanya. El seu leitmotiv és deixar que el cos s’expresse lliurement sense embuts o estructures que en coarten el moviment. I explorar el flamenc sense prejudicis i amb una visió contemporània.