Introspeccions

Ens esperen dies d’instropecció amb aquesta quarentena voluntària o involuntària per tal de combatre amb civilitat aquest nou virus que juga amb la nostra salut i amb la por. Que poc acostumats estem a acceptar els esdeveniments…. Aprofitem però per practicar moments d’eremitisme en lamesura en què poguem. Sense erm, és evident. Amb la llar com a lloc desert on retirar-nos per portar a terme una vida contemplativa. Cercant moments de privacitat en funció de quants siguem. No és el mateix un o dos de per lliure que amb tota una colla d’infants. 

Tot i així, combinem la convivència ‘forçada’ amb instant s menys o més llargs de privacitat i introspecció. Bon moment aquell que trobemper examinar en aquests temps el nostre espai interior.  Mirem des de fora els nostres sentiments ipensaments. Sense acció, només deixant-los passar. Tot allò que ens pot brolla pel cap i llavors respirem….

I ja després mirem en positiu aquest confinament. Quantescoses que sempre hem dit que teníem que fer i no hem fet.  Xerrar de veres i d’aprop amb aquells estimats que tenim al voltant, anar buidant amb cura i  dedicació la nevera i el rebost i cuinar sense presa i amb dedicació. Allunyar inseguritats i alarmismes i centrar-nosen el present. Agafar la pila de llibres que tenim arraconada i començar-los adevorar. O ja ficats, aquells que siguen més ‘manetes’ la de coses que sempre hi ha per arreglar… 

I això sense renunciar a moments d’esbargiment en acabar,si ens ha estat possible, aquesta opció de ‘teletreball’. O en arribar a casa si hem hagut de marxar. Rentar-nos les mans i obrir un vinet acompanyat d’olives trencades, embotit de la Marina i moixameta amb oli i pa. 

També temps per als moments d’evasió amb sèries o pel·lículesa l’ordinador o al televisor. En família o en privat. Una miqueta de tot senseexagerar. I així els dies aniran passant i la tempestat s’anirà aquietant. I la calma tornarà. Això diu la saviesa popular, ‘Després deltemporal ve la bonança’. Tot arribarà. L’estiu, les rialles i elsol. I direm adéu a la quarentena, a aquest aïllament necessari en moment d’epidèmiaper tal d’evitar el risc de propagació.

De moment ens queda obrir el balcó per saludar el veí o fer una ullada al carrer. I per escoltar aquests dies en arribar la nit un murmullin crescendo d’aplaudiments de tots aquells que volem agrair als sanitaris (totes elles i ells) el gran esforç que estan fent. 

Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap.