Daniel Reverter

“Quantes vegades contem la història de la nostra vida? Quantes vegades l’adaptem, l’embellim, introduïm talls astuts?”, es preguntava Julian Barnes en El sentit d’un final. Per a una vida tan curta, Joseph Roth ho va fer ben a sovint. Va nàixer, va escriure, va beure i va morir. I va caure en l’oblit. I, no obstant això, en ell es troba potser un dels millors escriptors en alemany del segle XX i un observador inigualable d’allò que l’envoltava. Destinat a viure temps complicats i orfe de pàtria, passaria la vida buscant-ne una, espiritual o física. I les va perdre totes.

La memòria és un assumpte complex. Sovint els oblits se superposen i el record d’uns es fa, sense saber-ho, a costa d’altres tant o més importants. La història de La Nueve i els espanyols que alliberaren París no és diferent. També ha sepultat una altra història fascinant