Daniel Reverter

Precursor del dadaisme i pioner de la performance. Exiliat i desertor. Mentirós, mariner, encantador de serps, lladre, llenyater i boxejador. El poeta amb els cabells més curts del món. Provocador professional. Anglés, suís i francés. Negar una part d’Arthur Cravan és negar-ne la totalitat. Una vida dedicada a l’Art? No: la vida com a Art. I poques vides condensen tant en tan poc de temps. Per on començar?

“Quantes vegades contem la història de la nostra vida? Quantes vegades l’adaptem, l’embellim, introduïm talls astuts?”, es preguntava Julian Barnes en El sentit d’un final. Per a una vida tan curta, Joseph Roth ho va fer ben a sovint. Va nàixer, va escriure, va beure i va morir. I va caure en l’oblit. I, no obstant això, en ell es troba potser un dels millors escriptors en alemany del segle XX i un observador inigualable d’allò que l’envoltava. Destinat a viure temps complicats i orfe de pàtria, passaria la vida buscant-ne una, espiritual o física. I les va perdre totes.

La memòria és un assumpte complex. Sovint els oblits se superposen i el record d’uns es fa, sense saber-ho, a costa d’altres tant o més importants. La història de La Nueve i els espanyols que alliberaren París no és diferent. També ha sepultat una altra història fascinant