Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 24 de octubre y se habla de carlos vidal-meliá pensiones pacto de toledo TOQUE DE QUEDA
GRUPO PLAZA

POLÍTIC.ES  / OPINIÓN

Equidistància valenciana

8/10/2017 - 

Fa uns dies escrivia un company en Twitter que si algú tecleja l'hastag #aporellos o #independènciaja! aconsegueix automàticament un bon grapat de retuits i de m'agrada, mentre que, si es decideix per l'etiqueta #diàleg, és molt probable que el seu èxit a les xarxes socials mai no arribe a produir-se.

En un clima de polarització com l'existent pel desafiament territorial de Catalunya, cal reconéixer que els valencians tenim mala sort. Que de tot el calendari, el Govern català decidira escollir el 9 d'Octubre per a intentar declarar la independència ja és desgràcia. Malgrat el que puga semblar, no es tracta d'una qüestió de protagonismes. El problema és que el trencament del marc de convivència a Catalunya ens fa perdre l'oportunitat, davant la resta de l'Estat, de visibilitzar una via valenciana. Una via que fa compatible la singularitat, la discrepància i la reivindicació amb la lleialtat institucional. És a dir, que hi ha una manera distinta de caminar a la que han triat altres.

És una via que als valencians els ha costat molt de trobar i que no està garantida. Però la qüestió és que després d'anys de conflicte lingüístic -i de molta fartera per haver de suportar any rere any una discussió estèril- vàrem trobar una senda per a marcar els límits del debat amb la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La pesada digestió de la corrupció –que va afectar sobretot les institucions governades pel PP i que encara no hem acabat de fer- ha provocat que la societat valenciana mostre ara una major sensibilitat i intolerància davant els casos de balafiament i desviació de recursos públics per a interessos privats injustificables. I la constitució d'un Parlament valencià sense majories absolutes i amb un repartiment de forces on tots són necessaris en una o en una altra conjuntura ha fet possible alguns acords de gran abast com la necessitat d'exigir un finançament just de l'Estat o una millora de les infraestructures ferroviàries.

És un camí distint dels que han triat els Governs de Madrid i Barcelona. Camins que, inevitablement, tindran repercussions –encara que ara siga impossible conéixer el seu abast- sobre la situació valenciana. L'Executiu de Puigdemont ha decidit ignorar la legalitat vigent i forçar la confrontació social. I el de Rajoy, escudar-se darrere de jutges i policies mentre rebaixa el protagonisme del Congrés dels Diputats i la política.

En una crisi institucional sense precedents com la que viu la democràcia espanyola hem vist com els extremismes han guanyat visibilitat mentre les posicions més sensates -equidistants les han batejat- han quedat arraconades. Per sort –i si les coses no canvien- és aquesta voluntat de diàleg la que ocupa la centralitat de la política valenciana. Una situació que cal valorar i que només ha sigut possible gràcies a la responsabilitat i serenitat que han demostrat fins ara els partits polítics i la gran majoria dels seus representants. Per això s'equivoquen els qui, per intentar aturar les pressions econòmiques sobre el projecte independentista, asseguren que Banc Sabadell i Caixabanc només han canviat la seu social dintre de l'àmbit dels països catalans i no se n’han anat a Madrid. Com si la decisió del Sabadell de reubicar-se en Alacant o la de Caixabanc en València li estalviara dramatisme al colp que ha rebut l'anunciada declaració unilateral d'independència. S'equivoquen els qui recorren als països catalans perquè apel·len a un projecte polític marginal en la Comunitat Valenciana i les Illes que mai ha format part del procés independentista fins que els ha interessat a certs partidaris de la independència estendre el conflicte fora de terres catalanes.

Però també s'equivoca la dreta extrema quan intenta traslladar la idea que algunes de les principals institucions valencianes estan governades per independentistes radicals i que la defensa dels tres singulars valencians –inclosa la llengua- són un atac a la idea uniforme i pobra d'una idea d’ Estat que també té un suport marginal en la Comunitat Valenciana.

Per això seria desitjable que aquesta centralitat es consolidara aprofitant la festivitat del 9 d'Octubre, per molt invisible que siga davant la resta d'Espanya, Perquè es tracta d'una centralitat que, més prompte que tard, haurà de ser valorada per tots aquells que vulguen avançar.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email